La Vil·la de Barrugat és una vil·la romana (s. I-V dC) descoberta durant la construcció del canal de l'Esquerra de l'Ebre, el 20 de novembre de 1910, al nord de Bítem i a uns 6 km de Tortosa. Com a jaciment arqueològic forma part Catàleg d'Edificis i conjunts rurals de caràcter històric del municipi de Tortosa (BCIL).
Els treballs d'excavació mecànica realitzats van destruir dependències de la vil·la que va ser estudiada, almenys en part, per l'arquitecte Joan Abril i per Roger Yerro autor d'uns croquis dels mosaics policroms descoberts. Hom va constatar llavors l'existència d'un hipocaust.
La llargada de la vil·la és d'almenys 88,4 m.[1] El 1984 un episodi de pluges va produir l'esllavissada de les dues vores del canal de reg i llavors el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va realitzar unes intervencions de recuperació de materials.
El Museu de Tortosa mostra a la seua exposició permanent una mostra de mosaic de la vil·la. També hi ha materials d'este jaciment al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Un capítol de la meva actuació a Tortosa. Joan Abril i Guanyabens. Darrera edició per la Cooperativa Gràfica Dertosense (1985). ISBN: 84-86302-03-X.
Bibliografia disponible:
- El mosaico polícromo con decoración geométrica de círculos intersecantes de la villa romana de Barrugat de Ramón Járrega i Domínguez (Revista Archivo español de arqueología; Vol. 66, número 167-168; 1993).
- Aproximació a l'"Ager Dertosanus". La Vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (el Baix Ebre). Margarida Genera i Monells i Ramon Járrega Domínguez. ISBN: 978-84-936713-8-9.
- Article sobre el mosaic de les sandàlies de Joan-Hilari Muñoz i Jordi López publicat al Butlletí núm 33 de l'any 2011 de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.