Venceslau Aiguals d'Izco (Vinaròs, 18/10/1801 – Madrid, 17/01/1873)[1] va ser un escriptor en castellà i editor important. Signava, en castellà, Wenceslao Ayguals de Izco.
Biografia[]
Dedicat al comerç va ser comandant en la Milícia Nacional de la primera guerra carlina i diputat a les Corts (1836, 1839, 1840 i 1843) per Castelló. Va ser deportat a les Illes Balears per les seues idees extremistes el 1840, però poc després va ser nomenat alcalde de Vinaròs. A la seua localitat natal va ordenar la construcció del Teatre, del qual posteriorment va ser director. L'actual Auditori municipal -situat a l'antiga església de Sant Agustí- i un carrer porten el seu nom.
Va fundar el 1843 la seua pròpia editorial, La Sociedad Literaria, que va editar la col·lecció El novelista universal i Biblioteca Universal a preus econòmics perquè accediren a la cultura les classes més desfavorides. Aquesta empresa va publicar, per exemple, sis volums de novel·les de Voltaire entre 1845 i 1846 traduïdes per Eladi de Gironella amb el pseudònim d'El Donzell, i va reimprimir el Teatre Crític Universal del pare Benito Jerónimo Feijoo el 1853. Va editar d'altra banda curioses novel·les ambientades en la seua pròpia època, com, la de Manuel Fernández Manrique, Cristina. Historia contemporánea (Madrid: Sociedad Literaria, 1845).
Va col·laborar en alguns periòdics i va fundar, amb el seu amic Juan Martínez Villergas, publicacions festives com La Risa (1844) i El Dómine Lucas (1844 a 1845, 27 números), i altres com La Guindilla (1842), El Fandango (1844-1846, 24 entregues) i La Linterna Mágica (1849).
Va escriure una sèrie de novel·les per entregues de marcat anticlericalisme i compromís social. La més coneguda i reeixida va ser María, la hija de un jornalero (1845), que va aconseguir nombroses reimpressions i va ser traduïda entre altres idiomes al francès pel mateix Eugenio Sue, que era amic seu. Descriu els patiments de María, filla d'un obrer en atur i assetjada per un barallós clergue, fray Patricio, i un noble, el Barón de Lago, que intenten seduir-la amb calúmnies i aclaparaments econòmics. Al final aconsegueix casar-se amb Luis, fill de família rica. Aiguals predica la igualtat d'oportunitats, la justícia social i igualitària, la llibertat de premsa i la separació de l'església i l'estat. Aquesta obra va introduir el fulletó a Espanya, obra literària de consum publicada per entregues en periòdics o fascicles i dirigida a un públic proletari que sabia a penes llegir i no podia costejar llibres enquadernats. Els temes d'aquesta literatura precipitada i entregada en xicotetes entregues eren històrics, obreristes, sexuals o una mescla de tots. La seua segona part és La marguesa de Bellaflor o El niño de la Inclusa (1847-1848), que transcorre durant la regència del general Espartero, que critica, i on descriu María ja casada i consagrant-se a fer bones obres mentre un noble intriga per a seduir-la i afonar el seu matrimoni i altres la calumnien. Va escriure a més Los pobres de Madrid, Justicia divina, Los verdugos de la humanidad, Pobres y ricos o La bruja de Madrid (1849) i El palacio de los crímenes; algunes d'aquestes novel·les per entregues consten de nombrosos volums.
Va conrear també la novel·la històrica amb Ernestina (1848), sobre la invasió de Sicília per Enrique de Suavia el [194 i la novel·la documental, amb obres com El tigre del Maestrazgo (1846-1849) sobre el cap carlí Ramon Cabrera, obra que va irritar als carlistes de manera que Rafael González de la Cruz en va escriure una altra com a refutació, El vengador y la sombra Cabrera: refutación del Tigre del Maestrazgo ó sea De grumete a general, historia-novela de D. Wenceslao Ayguals de Izco (Madrid, 1849).
Com a dramaturg se li deuen algunes comèdies costumistes, com Lisonja para todos (1833), comèdies a seques com Amor duende, joguets còmics com Los dos rivales, la tragèdia clàssica El primer crimen de Nerón (1839), el drama Los negros i el poema filosòfic El derecho y la fuerza (1866).
Va escriure a més un diccionari biogràfic i històric, El panteón universal i va traduir entre altres obres diverses novel·les i les Cartes del Viatge a Espanya i Marroc d'Alejandro Dumas, El jueu errant i d'altres novel·les importants d'Eugenio Sue i la novel·la antiesclavista de Harriet Beecher Stowe La cabanya de Tom: o siga Vida dels negres en el sud dels Estats Units (1852); va traduir també Luxe i misèria d'Ann S. Stephens entre altres obres i autors; Aiguals d'Izco és considerat un dels escriptors de més contingut social del segle XIX.
Notes i referències[]
- ↑ La Nación (Madrid, 1849) de 18/1/1873 i La Discusión (Madrid, 1856), núm. 1.305, de 18/1/1873.
Bibliografia:
- Blas María Araque, Biografía de don Wenceslao Ayguals de Izco, Madrid, 1851 (Imprenta de la Sociedad Literaria); altra edició Madrid, 1881.
- Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3a ed.).