Ilercavònia
Advertisement

El vapor Anita va ser un vaixell de vapor utilitzat en la navegació fluvial del riu Ebre del segle XX.

Història[]

Construït als Tallers Sales, per encàrrec de Lluís G. Pons Enric,[1] per al servei de passatgers entre Tortosa i Amposta, Jesús i Maria, la Cava i l'illa de Buda va ser avarat el 28 d'octubre de 1915,[2] a tres quarts d'una del migdia (12.45 hores).

El projecte va ser obra de l'enginyer Joan Molina. El vaixell, que substituïa l'antic vapor Ciudad de Tortosa, tenia 32 metres d'eslora, 5 metres de mànega i 2,2 metres de puntal, un calat de 0,75 i una caldera de vapor d'alta i baixa pressió, de 55 cavalls, construïda en els mateixos tallers de la família Sales, que estaven situats a Ferreries (als terrenys que ocuparia la panificadora industrial SAPI fa anys). La màquina del vapor Anita era la mateixa del Ciudad de Tortosa, que reformada procedia de la casa Edwards Limes, de Londres. El vaporet tenia un timó a popa i un altre a proa, i podia assolir una velocitat de nou milles per hora. Tenia tres cambres, dos per als passatgers i l'altra per al propietari. A més a més, també hi havia dormitoris per a la tripulació, una cuina i lavabos. Hi cabien uns 300 passatgers, i la tripulació del vapor estava formada pel capità Francesc Vilàs, el maquinista Germà Cartes, un fogoner i sis mariners. L'ebenista tortosí Manuel Panisello va encarregar-se de la decoració, mentre que Francesc Serret va pintar el vaixell.

Francesc Mestre i Noé en un dels relats recollits a Contalles crepusculars tortosines[3] escriu que, davant d'un públic immens, que omplia les dues riberes de Tortosa, el constructor Joaquim Sales va donar l'ordre convinguda perquè comencés la cerimònia d'avarada, a la que van assistir el bisbe Rocamora i també el bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, així com diverses autoritats de Tortosa i Barcelona. La madrina del vapor, Anna Roca de Pons, va tallar la cinta, van soltar-se les amarres i l'Anita va lliscar precipitadament damunt de les guies ensabonades. Alçant un considerable xapoll d'aigua, el vaporet va endinar-se i va anar a parar a la meitat del riu. Les aclamacions eren ensordidores i es confonien amb els acords de la música de la Banda Municipal. Com apunta Ramon Miravall, cal suposar que el vapor es deia Anita perquè Anna Roca era la dona del propietari i armador Lluís G. Pons, també propietari de l'illa de Buda, així com de l'antic vapor Ciudad de Tortosa, que va substituir amb l'Anita.

El vapor sortia de bon matí de la Cava (6.15 h), feia parada a Sant Jaume, Jesús i Maria i Amposta (8.00 hores) i arribava cap a les nou i mitja al davant del Mercat de Tortosa però la competència del ferrocarril del Carrilet i el baix cabal de l'Ebre va impossibilitar-ne la navegació l'any 1928, quatre anys després de ser adquirit per Sebastià Albacar i Nicolau. El nou propietari va renovar-lo[4] reconvertint-lo en una embarcació de gasoil (1924) i va canviar-ne la ruta: ara l'Anita unia Tortosa amb Tarragona. El darrer viatge del vaixell podria ser el que va portar els alumnes dels instituts de Tortosa i de Reus al far de l'illa de Buda, el dissabte 27 d'abril del 1929.[5] Amarrat després a l'altura de Sant Jaume d'Enveja, la riuada de l'octubre de 1937 va enfonsar-lo a les aigües de l'extrem est de l'illa de Gràcia, al Delta, el dia 28.

L'any 2015 va publicar-se El vapor Anita. La història d'un mite de Laura Tienda i Albert Curto (Pagès editors).

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Lluís Gonzaga Pons i Enrich (Manresa, 1844-Barcelona, 1921) va ser un important empresari. Heretà la fàbrica del seu pare a Tortosa i adquirí l'Illa de Buda (1896-1919). Ell i la seva esposa Anna Roca estan enterrats a l'església de la Colònia Pons (Puig-reig, el Berguedà).
  2. Vegeu la notícia a l'article Botadura del vapor Anita publicat a La Hormiga de oro de 6/11/1915 (pàgina 15); també a Vida marítima de 20/11/1915 (pàgina 14 del número); i les tres fotografies del número 657 de La Ilustració catalana de 09/01/1916 (pàgina 15).
  3. Es tracta d'un recull de relats apareguts entre 1925 i 1933 a La Zuda. El 1984 l'Editorial Dertosa l'incorporava a la seua col·lecció (Impremta Cooperativa Gràfica Dertosense; ISBN: 84-86302-01-3).
  4. Vegeu dos fotografies d'Ignasi Canals i Tarrats (1896-1986) anteriors a la transformació del vaixell: l'Anita a Tortosa i l'Anita sota el Pont del ferrocarril.
  5. Vegeu l'article Excursión científica publicat per Correo de Tortosa, número 2.476, de 29 d'abril de 1929.
Advertisement