Trinitari Fabregat i Chimeno (Alcanar, 24/05/1912 – París, 09/10/1994) va ser un escriptor.
Va anar a escola fins als dotze anys, quan es va posar a treballar. Durant la Segona República espanyola marxa a Barcelona on participa de diverses mobilitzacions ciutadanes. Marxa al front d'Aragó, on cau ferit el 1938. Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França, tot passant pels camps de concentració de la Catalunya Nord: Sant Ciprià i Argelers.
Establert a París, a partir de la dècada dels seixanta retorna al Montsià als estius. A la capital francesa escriu Jardins ignorats, publicada l'any 1965 per l'editor Rafael Dalmau.[1] La novel·la és un relat nostàlgic del seu Alcanar natal i desenvolupa la seua història als paratges de les Terres de l'Ebre, com ara la serra del Montsià. L'any 1979 presenta un nou títol, el poemari Recull de poemes.
La biblioteca pública d'Alcanar (1995) duu el seu nom.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ L'obra se reedità posteriorment l'any 1998, així com traduïda al castellà el 2003.