La torre de la Granadella és una torre del municipi de Camarles, al Baix Ebre.
És una construcció de planta quadrangular al costat de la casa dels Jordà -del segle XIX- i una església (segle XIX-XX). Fa uns 16 metres d'alçada. Consta de planta baixa i tres pisos i és rematada amb un terrat. Al nivell de la segona planta, el mur que toca les altres edificacions està foradat per fer un pas de comunicació i es va construir una escala d'obra que va suposar la reducció de les estances i enderrocar part dels sostres.
Originàriament l'accés a la torre es feia per la porta visible a l'alçada del primer pis; és d'arc de mig punt adovellada. Més endavant se va obrir una altra porta a la planta baixa, molt semblant a l'original, a la que s'accedeix per uns graons.
La planta baixa està coberta amb volta de pedra. En tota la torre s'obren algunes espitlleres i finestres petites. Les parets estan fetes de carreus de pedra poc desbastades excepte els angles que són fets amb carreus més grans i treballats; els darrers dos metres estan fets amb un aparell constructiu molt irregular així que possiblement va ser afegit amb posterioritat.[1]
L'ermita de Sant Marc que hi ha adossada a la torre és d'una sola nau amb contraforts a l'exterior i la teulada a dues aigües. La casa principal és de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis i està totalment feta de pedra.
Història[]
La primera menció del terme de Granadella és de gener del 1153. Un any després, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la Granadella al bisbe Gaufred i als canonges de catedral de Santa Maria de Tortosa. El 25 d'octubre de 1163, els Montcada lliuraren els drets que tenien a la Granadella al bisbe i als canonges de Tortosa.
La documentació medieval esmenta indistintament el castell i la torre de la Granadella, la qual cosa crea confusió sobre el que realment va ser.
Al segle XIV, la Granadella restà vinculada a la casa Jordà de Tortosa, fins al segle XIX que passà al marquès de la Roca.
El setembre de l'any 2019 l'Ajuntament de Camarles va signar un conveni amb Catalina Isasi Rovira[2] propietària de la torre, per la cessió d’ús, restauració i conservació del patrimoni històric que forma el conjunt monumental de l’ermita per un termini de cinquanta anys.