La Reparació és un temple catòlic centenari situat a la ciutat de Tortosa.
Aquest edifici, construït en un solar de 469 metres quadrats,[1] a pocs metres de la canònica de la Catedral de Santa Maria, entre el carrer de la Mercè i el carrer del Vall, té una cripta i façana neoromànica i un interior que ja d'antic ha estat qualificat per alguns com a neobizantí. Des del carrer o des del castell de la Suda destaca per la seua cúpula octogonal de colors. La ceràmica i el vidres del llanternó metàl·lic, revestit de teula d'escates amb un espigat que exhibeix tres gammes de colors (blau-marró-blanc/marró-ídem) i amb nervadures de ceràmica vidriada verda, són plenament modernistes. El conjunt està coronat per un esvelt campanar amb ornaments de ferro rematat per un parallamps sobre la coberta groga.
Història i dades del temple[]
Va ser el primer de tot Espanya i un dels primers del món. L'1 d'abril de 1901 s'hi va col·locar la primera pedra i uns mesos després s'excavava la cripta[2] on van aparèixer restes arqueològiques d'època romana (vegeu l'article Dertosa).
Amb motiu de la benedicció de l'església el 22 de novembre de 1903[3] La Veu de la Comarca (núm. 46 de 22/11/1903) va publicar-ne un article[4] sota el títol "Benedicció del nou Temple Expiatori":
"L'edifici no está ni de molt acabat, sobretot en son exterior, ja que la fachada[5] sols está senyalada sobre la paret que ha de ser tal, cuan pugui acabarse en tota s'altura y part ornamental (…) en esta hi ha dos portas una á cada costat que permeten la entrada y sortida del temple.[6]
Tres grans finestrals iguals, simbol de la Santíssima Trinitat, s'obren en la part alta per donar llum al cor els qu'estaran adornats ab calats d'istil gotic sustinguts per una columneta que fará de trenca llum. L'absit (…) que en son interior es la gran hornacina ahont hi ha l'únic altar, está romput per 5 esbelts finestrals (recordant les cinc llagas) que donen l'entrada a la llum esfumida y matissada (…). L'edifici te com a cos terminal un campanaret exhornat de follatge de ferro batut, descansant el tot sobre una llanterna o fanal de forma vuitavada que te les vuit cares convertides en altres tans finestrals destinats pera dar llum y aire dintre de la Iglesia que queda aixis iluminada zenitalment. La planta de l'edifici consta de un atri sobre el que hi ha el cor, de una nau cuadrada de catorse metros y mitj de llum tenin en la paret del fons una gran hornacina que constituheix l'absit, el que té abdos costats la sagristia y escalas que serveixen pera baixar a la cripta que ocupa la mateixa extensió que la nau cuadrada de dalt. L'edifici en sa part anterior no pot ser mes senzill tan en planta com en alsat (…) tot el pensament de l'obra está concentrat en l'únic altar (…)."
En l'obra concebuda per Joan Abril hi van pendre part també: “per les obres de fàbrica Ramon Grifoll i Josep Valls; per la fusteria i talla Vicent Benet [avi de l'il·lustre pintor]; per l'escultura Beltri, Canalda, Cerveto [Antoni], Sabaté i Santigosa;[7] “per la ferreteria Torras de Barcelona”; per la serralleria Ballerin i Vericat; per la lampisteria Lluch i Santamaria; per la pintura Emili Fumadó, i Rigalt[8] per les vidrieres de colors.”
En les seues memòries Joan Abril constata dificultats amb els promotors (una façana que no és la del projecte i una cripta projectada i feta quan el temple anava a ser cobert)[9] i lamenta també els canvis soferts posteriorment, amb motiu del trasllat de les restes de Mossèn Sol (21-4-1926) al sepulcre de bronze fet per Víctor Cerveto Riba.
El 16 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil, l'església de la Reparació va ser ocupada per les milícies populars. Cal tenir present que el carrer de la Mercè i el de la Rosa -llavors d'Anselm Clavé i de Francesc Macià- conduïen a l'edifici de l'Ajuntament de Tortosa.
Actualment a l'interior del temple el visitant pot veure pintures d'Antoni Cerveto, com l'Assalt al palau Miravall i l'Eucaristia,[10] i de Josep Benet i Espuny -autor dels frescos de l'altar (1953)- i els vitralls de l'absis [11] i de la cripta, de Bronson Shaw. LVBE de 20-01-1959 recull la notícia sobre el Sant Sopar obra de Joan Massagué Matheu.
Al voltant de la imponent nau i sota les imatges de San Pascual Bailón (s.XVI), Santo Tomás de Aquino (s.XIII), Santa Clara (s.XII) i Santa Margarita Alacoque (s.XVII) -situades sota dosser, als angles, i identificades per un àngel- s'hi pot llegir una llegenda que diu: YO SOY EL PADRE VIVO QUE HE – DESCENDIDO DEL CIELO – SI ALGUNO COMIERE DE – ESTE PAN VIVIRA ETERNAMENTE. Al terra el joc de mosaics repeteix la consigna “Hic adoro”.
L'any 2007 la cripta va ser reoberta i el gener de 2011 s'hi van inaugurar unes importants obres d'adequació dirigides per l'arquitecte Josep Bestratén.
Durant el març-abril de 2015 s'ha renovat el morter superior de la façana posterior i s'ha actuat sobre el llanternó de la cúpula.[12]
L'església de la Reparació pertany als Operaris Diocesans i forma part del Catàleg d'Edificis de Caràcter Històric del municipi de Tortosa. Vora d'aquesta església hi ha el Portal dels Romeus, la casa Pilar Fontanet, el Palau Abària (carrer Montcada) o el Convent de la Puríssima Concepció Victòria, entre altres.
Notes i referències[]
- ↑ Adquirit l'any 1879 pel bisbe Aznar que va comprar l'antic teatre que hi havia, el qual abans havia estat l'església del veí Convent dels Mercedaris que el 1848 esdevingué Escola.
- ↑ La Verdad de 17/12/1902, pàg. 2
- ↑ Com que Mossèn Sol estava delicat del cor el metge M. Vilà l'envià a recuperar-se a València, i per tant no assistí a l'acte. Després Mn Sol escriuria: “Me prometeren que tornaria per la inauguració de l'església i m'han enganyat com a un crio.”
- ↑ També va tractar l'obertura Diario de Tortosa, número 6.645, de 23-11-1903 (Iglesia de la calle Merced).
- ↑ La façana del carrer de la Mercè medeix poc més de 14 metres d’ample.
- ↑ En comptes d'una porta, les quals ostenten a l'esquerra el monograma de Jesús –JHS- i a la dreta el de Maria.
- ↑ Francisco Santigosa Vestraten -o Westreten/Westrethen- (Tortosa, 1835 - València, c. 1914 ?) germà de José Aniceto.
- ↑ Antoni Rigalt Blanch (Barcelona, 1861-1914) va treballar entre altres amb l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner amb el qui va realitzar el gran vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana i els de la Casa Lleó-Morera del Passeig de Gràcia de Barcelona.
- ↑ Vegeu l'article El Temple de la Reparació de Tortosa. Notícies de la seva construcció de Jordi March Barberà (Recerca, núm. 15 -2013-, pàg. 333).
- ↑ Restaurades per Ricard Cerveto.
- ↑ N'hi ha cinc; el central però és una vidriera de colors, visible des de l'exterior, que a banda i banda té les imatges de Sant Antoni de Pàdua, Nostra Senyora de la Mercè -amb el Nen-, el Sant Àngel de Tortosa i el "beato Gil de Federich".
- ↑ Va pintar-se l'estructura de metall i el petit campanar que el corona va ser desmuntat, refet (serralleria Josep Ayora) i restituït al seu lloc el divendres 29 de maig; s'han desmuntat –equivocadament- les reixes de l'absis i netejat l'exterior de les vidrieres; i es va pintar la totalitat de la façana del carrer del Vall.