Ilercavònia

Col·labora amb Ilercavònia. Et necessitem!

Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat.
Ja tenim 3.576 articles!

READ MORE

Ilercavònia
Advertisement

Tapissos de la catedral de Tortosa [es: tapices de la catedral de Tortosa; fr: tapisseries de la cathédrale de Tortosa; en: tapestries of the Cathedral of Saint Mary of Tortosa]. En l'actualitat, i des d'antic, el tapís més conegut de la catedral de Tortosa és el del Sant Sopar, obra del segle XV. S'exposa a l'antic refectori de la catedral dintre de la col·lecció permanent, com també d'altres que avui se mostren a l'antic dormitori dels canonges[1] amb el magnífic cadirat de Cristóbal de Salamanca. Ara bé cal deixar clar que, de tapissos, n'hi havia més.

El arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa de F. Mestre[]

«Los tapices de nuestra Catedral adquieren mayor importancia, porque todos ellos pertenecen al mejor período.

Los que adornan el altar mayor son once; pero solo cuatro conservan su tamaño primitivo que son los que cuelgan en ambos lados del presbiterio. Los demás son fragmentos (…).

Todos reproducen pasajes de la Sagrada Escritura, pero en los mayores es donde mejor se aprecian las escenas del Antiguo Testamento, en primer término; pues en el fondo destácanse varios útiles de agricultura, representado las cuatro estaciones del año, en las cuales se ven multitud de figuras, cuyos trajes nos ofrecen la indumentaria de los siglos XIV y XV.[2]

En el Archivo de esta Catedral se guardan otros de mayor importancia, si cabe, que los que acabamos de enumerar: (…)»

F. Mestre[3] també cita el frontal de los Reyes Magos que acabarà venut (1929).[4]

« L'Excm. Cabildo Catedral ha pres l'acort de quells rics tapissos que de ordinari estaban penjats a la Catedral sian convenientment guardats al arxiu sent sols esposats en les grans solemnitats que es lo que calia fer ja fa temps amb lo qual s'hauria evitat son deslluiment. »

La Veu de la Comarca de 15/11/1908.


I si abans del 1916 les monges clarisses van desposseir-se de les taules de la Mare de Déu de la cadernera pintades per Pere Serra (MNAC), la catedral de Santa Maria de Tortosa va desfer-se anys després d'alguns dels seus tapissos flamencs que van acabar a mans de Raimundo Ruiz[5] i Antonio Sánchez.

« Estos días ha circulado por la ciudad el rumor, que cada día ha ido tomando mayor cuerpo, de haber sido vendidos dos tapices y un antiquísimo sillón de gran valor, existentes en nuestra Catedral Basílica.

No creemos que ello sea cierto y como acerca de la supuesta venta se hacen muchos y diversos comentarios que no pueden satisfacer a nuestros sentimientos, velando por los prestigios del Cabildo, denunciamos el rumor a las autoridades eclesiásticas rogándoles una aclaración sobre el caso, pues aún en el supuesto de que la venta fuera cierta, como dice el público, (y que insistimos en decir que no lo creemos) forzosamente hemos de suponer que la misma se habrá, hecho legalmente y obedeciendo a una imperiosa necesidad que no habrá inconveniente en hacer público, a fin de evitar habladurías y murmuraciones insidiosas que ponen en entredicho conductas para nosotros honorables.

»

Heraldo de Tortosa, número 2.035, de 03/01/1931, pàg. 5.


L'any 1930, l'Estiu i l'Hivern primer, i la Primavera i la Tardor després (1934), amb els talls que presentaven ja restaurats, van sortir d'Espanya.

Des del 1953 quatre d'aquests tapissos propietat originàriament dels Boteller[6] s'exposen al Metropolitan Museum of Art de Nova York, als Estats Units. Cal recordar que aquest museu americà té també una interessant pintura-retrat d'Ignasi Garcini i Queralt.

Els tapissos tortosins del Met (NYC)[]

Altres:

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Quatre tapissos flamencs de la vida de Tobies (s. XVI; 335 x 390 cm; llana i seda) i un tapís amb una escena bíblica.
  2. Vegeu també La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones de José Matamoros (Impremta Querol, 1914; pàg. 127).
  3. Op. cit. Imp. José Foguet Sales, 1898.
  4. Se'n conserva una fotografia de 1909 a l'Institut Amatller d'Art Hispànic (vegeu Art a la Catedral de Tortosa de Mn. Josep Alanyà Roig i Joan-Hilari Muñoz).
  5. Así fue posible el expolio de España, article publicat pel diari ABC de 02/10/2012.
  6. Llogats primer i adquirits després pel bisbe Gaspar Punter (Joan-Hilari Muñoz i Sebastià).

Enllaços externs[]

Advertisement