Placa dels tallers en una premsa del Pinell de Brai.
Placa dels tallers en una sínia.
Els tallers «Francisco Baró» de Tortosa van ser uns tallers metal·lúrgics de foneria i construcció de maquinària olivarera i vitivinícola, situats al barri de Ferreries, vora la destil·leria Lehmann.
Continuadors del taller de Ramon Ginestar († 1918).[1] Van ser fundats el 1890 per Francisco Baró Ginestar[2] (Peramola, l'Alt Urgell, 1865 – Tortosa, 1936),[3] nebot de Ramon. Al capdavant de l'empresa el seguiran els seus fills Francisco Baró Gargallo (1893-1947) i José Baró Gargallo (1903-1987).
Tot i que Baró s'especialitzà en premses[4] també va realitzar altres treballs com ara sínies, bancs de ferro[5] o fins i tot uns jocs de rodes per a 3 passos de la Setmana Santa tortosina.[6] A més a més l'any 1912 incorpora una secció de fosa.[7]
| « | Alcaldía de esta ciudad — El Excmo. Ayuntamiento ha acordado hacer público que D. Francisco Baró Ginestá ha solicitado permiso para la instalación de un horno para fundir hierro en la casa donde tiene establecido el taller de la industria que ejerce, sita en el arrabal de San Vicente de esta ciudad, pudiendo los vecinos que se crean perjudicados presentar las reclamaciones que juzguen oportunas ante esta Alcaldía dentro del plazo de 20 días á contar desde la publicación del presente en el Boletín Oficial de esta provincia. Tortosa 13 Agosto 1912.—El Alcalde, JOSÉ DE CID. | » |
— El Tiempo, número 816, de 13/08/1912, pàg. 4. | ||
Ja durant la Guerra Civil Espanyola la Història en dona notícies almenys fins setembre de 1937. Després els Baró se refugien a Fredes.
Després de 1947[]
Tot i l'existència d'un testament previ del fundador, on el negoci se reparteix al 50%, els germans Baró continuaren treballant junts. La mort prematura de Francisco l’11 de novembre de 1947 però fa que el negoci se divideixi el 1948.
José Baró Gargallo[8] (Tortosa, 21/03/1903 – Barcelona, 21/11/1987) se quedarà Talleres Baró formats per un taller i també per les instal·lacions de la foneria situades en un edifici, ja desaparegut,[9] amb façana principal a l'actual avinguda Colom. Per l'altra part Teresa Serres Borràs[10] se quedarà les veïnes instal·lacions del carrer Castelló (Talleres “Vda. de Francisco Baró”), que encara inactives perduren mig d'empeus.
Al llarg dels anys la divisió bicèfala o la publicitat provocarà confusions en el nom/marca comercial i en la identificació de les dues societats. José Baró Gargallo, que havia estat durant els anys 20 a una fàbrica de Krupp,[11] prop d'Essen, a Alemanya, estigué al capdavant de Tallers Baró fins els anys 70. Llavors tanca l'empresa, ven l’edifici i marxa a la capital catalana, i a partir d’este moment la seua història malauradament se perd tot i que la seua plantilla se xifra en prop de mig centenar de persones: el mecànic Adolfo Subirats Cid, José Roca Soldevila (encarregat de la foneria), Luis Morelló (encarregat del taller i delineant), Rafael Constantí (encarregat de la farga), torners, modelistes, més mecànics, fonedors i montadors.
Als Tallers «Vda. de Francisco Baró» la gerència recau en Francisco Baró Serres (23/07/1926-08/12/2019).[12] Estos tallers de reparació i serralleria perduren fins almenys 1986, i una vegada tancats els Tallers Baró, de l’industrial José Baró, se tornarà a fer servir inadequadament este nom, més senzill i antic per referir-s'hi. A banda tot i que hi ha alguna fotografia (vegeu La Vida Tortosina de Quimo Panisello) on se veu un rètol on apareix la paraula “fundición” (i tallers), si esta foneria existia bé com a pròpia en algun lloc, o bé facilitada per un tercer, desafortunadament no en tenim cap mena de dada. Pel que fa a la plantilla també és cert que únicament tenim la referència de Francesc Lapuerta Pedret († 1968, als 67 anys), cap de personal dels tallers “Vda. de Fco. Baró”.
Una premsa seua va ser utilitzada l’any 2015 en el Monument a l’Oli que hi ha al Perelló.
Àmbit geogràfic[]
La maquinària fabricada per la casa Baró està present a la majoria de les comunitat autònomes espanyoles.
Així, entre altres, l'actual Museu dels Espuny (Osuna, Andalusia), el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai o l'actual Hostal de l'Anton de Batea[13] disposen i/o conserven maquinària d'aquests tallers. Segons sembla n'hi hauria encara al "molí del Tio Enrique" (El Castell; Ulldecona) i al que fou conegut com a molí de "Sarpa",[14] emplaçat entre l’antiga carretera de Xerta i l’avinguda Molins d’en Comte de Jesús. També n'hi ha a l'antic molí del Sindicat Agrícola de Collbató (Baix Llobregat), al Celler d'Ullastrell (Vallès Occidental) o a l'almàssera de Julián Alfonso Pradas[15] (Oliete, Terol, 1871 – 1956) instal·lada a Belchite (Saragossa) el 1907. Per altra banda també està documentada l'existència de maquinària del tallers de Baró a l'antiga Fábrica de harinas y aceites, sucesor de Viuda de A. Guiral, a Angüés (província d'Osca), situada a la N-240, i també a Buera (Santa María de Dulcis) i a Bierge, a la Bisbal d'Empordà, al nucli d'Araia (l'Alcora, l'Alcalatén), al molí d’oli de Vilar de Canes,[16] o al Centre d’Interpretació de l’Oli de Sant Mateu. El públic també pot veure una gran premsa a l’exterior de Vinícola del Priorat, a Gratallops, zona on Baró hi va ser ben present.
Vegeu també[]
- Aguas Potables de la Caramella - Alfarera Moderna - Almacenes El Ebro - Autobuses Ebro - Ballester - Banc de Tortosa - Josep Bau i Vergés - Central Lechera de Tortosa - Eléctrica del Ebro - Electroquímica de Flix - Daniel Espuny i Aleixendri - Fàbrica de Gas de Tortosa – Ferreteria Nivera - Juan Figueras - HIFE - Joan Homedes Mauri - Impremta Querol - Lehmann - Daniel Mangrané i Escardó - Manufacturas Blasco - Nomen - Ferran Pallarès i Besora - Regs i Força de l'Ebre - Ribereña del Ebro - Sabons Rufo Franquet - Tallers Cronos - Tallers Mayo i Baubí - Tallers Sales - Tallers Salvatella - Yutera del Ebro
Notes i referències[]
- Agraïments: Elena Baró Molina, neta de José Baró Gargallo; també a M. Elena i a Juan José Baró Puyo, pel seu valuós testimoniatge.
- ↑ Ramon Ginestar Guiu mor l’11/07/1918 als 73 anys (Diario de Tortosa d’11/07/1918 i El Restaurador d’11 i de 13/7/1918). Estigué casat amb Teresa Illa Subirats († 05/04/1911 als 60 anys) i després amb Josefa Miravalls. Cal advertir que és molt comú trobar el seu cognom en documentació escrit com a Ginestà/Ginestá, sense "r" final.
- ↑ La seua esposa Pilar Gargallo Chavarria va morir a Écija (Sevilla), on residia la seua filla Mercedes, en data 02/04/1958.
- ↑ Enterrat el 28/05/1937 al Cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa.
- ↑ Diario de Tortosa, número 10.257 de 26/04/1916 (Guia de professionals, indústria i comerç).
- ↑ El Restaurador de 10/05/1919 i de 25/06/1919.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 21/05/1930, pàg. 1.
- ↑ Diario de Tortosa, número 9.179, de 05/08/1912, pàg. 2. Vegeu també Diario de Tortosa, número 9.227, d’1/10/1912 on se comunica que s’autoritza a F. Baró Ginestá, i a altres persones, a fer obres.
- ↑ Casat amb Elena Puyo Montardit (Tivenys, 01/06/1909–Barcelona, 7/02/2002) i pares de M. Elena Baró Puyo (n. 1934) i de l’arquitecte tècnic Juan José Baró (n. 1944).
- ↑ Aquesta construcció industrial va deixar pas a un edifici d'habitatges amb baixos comercials que durant temps va ocupar Pinturas Noé.
- ↑ Filla de Josep M. Serres Guallart († 13/02/1934), alcalde de Vinaròs, i de Rosario Borràs Juan († 23/06/1922). Va casar-se l'any 1919 amb Francisco Baró Gargallo i mor a Tortosa el 18/05/1975 als 75 anys.
- ↑ Referent nacional i internacional de la indústria metal·lúrgica, avui ThyssenKrupp.
- ↑ Heraldo de Tortosa i Correo de Tortosa de 26/07/1926 (vegeu la secció Registro civil on consta però com a Francisco José).
- ↑ L'antic molí d'Anton Vaqué Aragonès de Batea ha estat restaurat i convertit en menjador privat (Hostal de l'Anton).
- ↑ El molí d’oli tradicional: jugant al molí de Sarpa; article de Fernando Jaime Soler (Jesús, 1968) publicat per marfanta.com el 14/11/2021.
- ↑ L'actual Almazara Alfonso Muniesa exposa a l'exterior del recinte una gran premsa hidràulica (TALLERES DE/BARÓ/TORTOSA) retirada del procés de producció el 1987.
- ↑ L’Ajuntament adquireix l’any 1979 l’antic edifici destinat a molí d’oli per dissolució de la Cooperativa Agrícola de Sant Llorenç. S’hi conserva una premsa hidràulica dels tallers Baró, de quatre columnes d’1,55 m.