Ilercavònia
Advertisement
Mapamundi 1154

Fragment del mapamundi d'al-Idrissí (1154) o Tabula Rogeriana.

La taifa de Tortosa va ser un regne musulmà centrat en la ciutat de Turtuxa (actual Tortosa).

Va ser instituït a causa de l'esfondrament del califat de Còrdova. En trontollar el califat i després del fallit intent de Mugāhid (futur taifa de Dénia) d'entronitzar-s'hi, se'n va emparar Labib al-"Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita.

Amb l'ajuda de Mubārak de València es va enfrontar, amb èxit (1016), al taifa tugíbida al-Mundi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ser destruït Mudāffar, es va annexar la taifa de València (1018-21). Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians. Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035.

A partir de Muqātil (1035-58) les dades sobre la taifa són confuses (sembla que Labib assolí el poder per segona vegada el 1058), fins que fou annexada (1059) per Abū Ga"far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. Mort aquest, l'heretà el seu fill al-Mundir "Imād al-Dawla (1081-90).

Amb la conquesta almoràvit (1099) s'acabà el període autònom del territori, que coincidí amb un gran desenvolupament econòmic i social.

En el camp de la cultura es destacaren figures jueves i musulmanes, entre les quals el gramàtic Menahem ben Saruq i el poeta i historiador Abu-Bakr at-Turtuixí.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

Bibliografia disponible:

  • En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Joan Negre Pérez (Gandia, 1984). Onada Edicions, maig de 2020. ISBN: 978-84-17050-92-4.
Advertisement