El Setge de Tortosa va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual els borbònics van prendre definitivament Tortosa i, com a conseqüència, Ares, acabant la presa del País Valencià.
Antecedents[]
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Pres Gibraltar pels britànics, l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea, on és proclamat Rei, i la revolta valenciana dels maulets s'estén liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i a la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, la qual, envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough, va capitular el 9 d'octubre de 1705. D'esta manera, el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València, i a finals d'any l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i del Regne de València.
Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per la mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i a refugiar-se al País Valencià. L'exèrcit aliat, fustigat per l'exèrcit borbònic, es va retirant i finalment decidix plantar cara i forma davant d'Almansa, on és derrotat. Les tropes borbòniques del Duc de Berwick avancen pel País Valencià i les de Felip d'Orleans, l'Aragó, convergint els 40.000 homes a Candasnos, i avancen cap a Catalunya, conquerint Lleida (1707), Balaguer, Ulldecona, Morella (1707) i assetjant la ciutadella d'Ares del Maestrat i Tortosa.
El setge[]
La ciutat estava defensada per la Coronela de Tortosa,[1] dirigida pel Procurador Primer de la Ciutat de Tortosa, Ignasi Minguella, i el Tinent Coronel Francesc Montagut.
Establert el setge el 9 de juny, els 30.000 soldats comandats pel duc d'Orleans van aconseguir entrar a la ciutat el 15 de juliol, no sense de durs combats abans. El 8 de juliol el comandant austriacista va signar les capitulacions;[2][3]entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares, que estava patint un altre setge.
Conseqüències[]
Amb la presa d'Ares es completava la conquesta del Regne de València, i el castell fou arrasat després del seu abandó el juliol de 1708. El desembre de 1708 les tropes austriacistes del comte Guido Starhemberg (Graz, 1657-Viena, 1737) van intentar recuperar la ciutat de Tortosa, que es va convertir en la base d'operacions d'un poderós exèrcit borbònic que es llançaria a la conquesta del Principat de Catalunya.
Vegeu també[]
Referències[]
- ↑ La Coronela era la milícia urbana que s'armava en situacions d'amenaça. La ciutat de Tortosa tenia este privilegi -com Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Perpinyà i Manresa- a l'empara de les Constitucions de Catalunya de 1585. Cada coronela estava formada per diversos batallons.
- ↑ Han llegado noticias de la rendición de Tortosa y de las capitulaciones (Gaceta de Madrid, núm. 29, de 17/07/1708).
- ↑ Durante varios dias se llevan a cabo numerosos ataques contra el enemigo con mucho éxito. Tras sufrir muchas bajas materiales y humanas los defensores de la plaza se rinde y capitulan ante el Rey (Gaceta de Madrid, núm. 30, de 24/07/1708).