El setge de Tortosa de 1642 va ser un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
El setge[]
El mes d'abril sortí de Valls l'exèrcit francès amb 6.000 homes i 2.000 cavalls. Entre les tropes hi havia el regiment d'infanteria de Navailles i el de cavalleria de Terrail.
Com a pas previ per la conquesta de Tortosa, Philippe de La Motte Houdancourt (1605-1657) va conquerir Ulldecona, un nus de comunicacions entre Tortosa i el nord del País Valencià, per tallar les línies de subministrament de la ciutat.
Les tropes franceses obriren bretxa a la muralla del convent del Carme -El Sitjar- per on atacaren fins a 700 homes dels regiments francesos. L'atac va ser rebutjat per les tropes castellanes auxiliades per la milícia de Tortosa i vàries companyies de religiosos. Les descàrregues de metralla dels dos únics canons de la guarnició van ser decisives. La victòria va ser atribuïda a la intercessió de la Verge[1] (vegeu l'article Convent de la Puríssima Concepció Victòria).
El 3 de maig de 1642, després d'un mes de setge, les tropes francocatalanes se van retirar sense conquerir la ciutat en vista del fracàs del bombardeig i l'assalt del dia anterior, el general de La Motte aixecà el setge i se'n tornà pel Coll de l'Alba.[2]
« | Al cap damunt la imatge de la Mare de Déu de la Cinta en relleu i als costats en un pla inferior dues torres representant les armes de Tortosa i el text: "[OBCES]SA FIDE[LI]SSIMA / [ET EXE]MPLARIS DER[TVSA] / [A X. MILLE PE]DESTRIB(us) TER[MI]LLE / [Q(ue) EQVES]TRIB(us) FRA(n)CIGENIS ET / GOTOLANIS] / [RVPTO HIC MVRO V]I TORMEN/[TORVM MILITARIVM TRIDVO IA]CTO/[RUM VIRILITER Q(ue) HORA QVASI] DECIMA / NOCTIS IRRVPTO] / AVXILIANTE DEIPARA] MARIA EIVS/[QVE CINGVLO MUNITIS MURIS] MILITIBVS / [ET CIVIBVS] / [VICTORIAM REPORTAVIT ET] / [SINE AVXILIO LIBERATA FVIT III NONAS MAII] / [MDCXX]XXII]".[3] | » |
—Inscripció de la bretxa de la muralla del convent del Carme. |
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Amb motiu d'un acord municipal de 26 d'octubre de 1643 se va fer una inscripció commemorativa del fracàs del setge francocatalà. De forma parcial se van conservar set fragments -retrobats a finals de l'any 2000 en el mur d'una porta tapiada de l'Aula major de la catedral- amb una representació de la Mare de Déu, a la part superior, si bé esta és identificable únicament per la cinta que sosté a les mans ja que no se'n conserva res més. Probablement esta incripció de jaspi va ser destruïda l'any 1648.
- ↑ La Guerra dels Segadors a les Terres de l'Ebre (1640-1651). Enric Querol i Coll i Joan-Hilari Muñoz i Sebastià. Cossetània Edicions, XI/2004. Imp. Romanyà-Valls, SA. ISBN: 84-9791-069-9.
- ↑ És a dir: Assetjada la Fidelíssima i Exemplar Tortosa per deu mil soldats de peu i tres mil d'eqüestres, francesos i catalans, trencat este mur per la força de les màquines militars llançades en contra seu i per la infanteria quasi a l'hora dècima de la nit, amb l'auxili de Maria, Mare de Déu, i amb el seu cíngol protegits els murs, els soldats i els ciutadans, la victòria aconseguí i va ser alliberada sense necessitat de cap auxili a les 3 de les nones de maig (5 de maig) de 1642. Vegeu: Una inscripció commemorativa del setge de 1642 a Tortosa parcialment recuperada. Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau. Nous Col·loquis V. Centre d'Estudis Francesc Martorell, 2001.