Els setges de Morella de 1838 van ser un dels importants episodis de la primera guerra carlina al voltant de l'emblemàtica vila de Morella, capital del Maestrat i que en suposaren el control per part dels carlins.
El setge carlí[]
Amb l'arribada de dos batallons procedents de la infructuosa expedició Zaratiegui, estos es destinaren alternativament al bloqueig de Morella, disposant una primera línia de setge amb 300 homes a les masies i molins que envoltaven la vila, amb uns 40 homes a cada punt, amb 600 homes més estacionats a la rereguarda en un molí.
La nit del 26 de gener de 1838, després d'una important nevada, el tinent Pau Alió Anguera (Sarral, Conca de Barberà, 1810-Toledo, 1871) i un grapat d'homes van entrar al castell de Morella traient la tapa d'una latrina del cos de guàrdia en la muralla del castell i després d'enfilar-se amb escales de fusta enfront dels molins d'Adell i dels Capellans. En la confusió de la nit, derrotaren la guàrdia, que va fugir cap el poble. El governador Bruno Portillo va intentar sense èxit recuperar el castell i va acabar fugint en direcció al Forcall.
Ampliació dels dominis carlins[]
El 31 de gener, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper, i s'atacava Alcanyís, Xiva, Gandesa i Saragossa.
El setge liberal[]
L'agost del mateix any el general Marcelino Oráa (Beriain, Navarra, 1788-1851) dividí l'exèrcit del Centre en tres columnes: Azpiroz per Alcanyís, Borso des de la Plana, i Oráa, amb les divisions de Ramón Pardiñas i Agustín Nogueras, des de Terol, que avançarien convergint sobre Morella, amb un total de vint-i-tres batallons d'infanteria, dotze esquadrons de cavalleria, vint-i-cinc peces d'artilleria i algunes companyies d'enginyers. Cabrera, en previsió de l'atac, va deixar una nombrosa guarnició en la ciutat, en la que es feien obres de millora de les defenses, i amb un cos de 3.000 homes va sortir a fustigar els liberals.
La nit del 15 d'agost però se produí l'assalt dels liberals encapçalats per Portillo; foren rebutjats, i el 17 de matinada se produí un segon assalt que també fou rebutjat. Finalment el 18 d'agost de 1838 les tropes liberals se van retirar.
Conseqüències[]
La victòria li valgué a Ramon Cabrera el títol de comte de Morella i el grau de tinent general, al mateix temps que provocava una tempesta política al govern de Madrid, paralitzant les operacions contra Estella i Berga, les altres capitals carlines, i Cabrera aprofità per atacar l'horta de València, arribant al Cabanyal el 22 d'agost, on arreplegà provisions per a l'hivern. Als pocs dies, Cabrera va decidir-se a atacar Falset, i fou interceptat a Maella per una força molt superior de Ramon Pardiñas, però els liberals foren derrotats (Acció de Maella) i Pardiñas morí en combat.
El fracàs en la campanya de Morella li costà el càrrec a Marcelino de Oraá, que fou substituït per Antonio van Halen y Sarti com a comandant de l'Exèrcit del Centre.
Morella fou reconquerida finalment per Baldomero Espartero el 1840.