La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.
Desenvolupament[]
L'estiu de 1231 després d'una reunió al castell dels Calatravos d'Alcanyís, amb el rei Jaume el conqueridor, Blasco I d'Alagón va explicar a alguns senyors la idea de prendre Morella.
La intenció inicial de l'expedició era prendre el castell per sorpresa mentre els guardes eren a la vila, però foren descoberts per la guàrdia i els atacants van decidir assetjar el castell, sense atacar-lo, i van destruir els conreus. Els defensors, que es van adonar que les tropes no eren de Jaume I sinó de Blasco I d'Alagón, van pensar que com aquest era amic dels fills d'Abū Zayd i aquests es trobaven a Morella, accediria fàcilment a les seves peticions, que foren donar diners i aliments a canvi de la retirada.
Els fills d'Abū Zayd van complir el seu encàrrec però van parlar després a soles amb Blasco I d'Alagón, que va manifestar el seu desig d'obtenir el castell i els seus territoris propers. Els prínceps van acordar que Blasco retornés a Alcanyís amb les seves tropes i esperar el dia convingut per apropar-se de nou, de manera ràpida i discreta, esperant a les pinedes tres senyals en forma de foguera. El primer senyal s'encendria quan els habitants s'allitessin. El segon indicaria que Blasco i cinc cavallers armats s'acostessin a la porta ferrissa, que s'obriria amb el tercer foc. Seguint el pla convingut, el 5 de gener entraren i mataren el caïd i la seua família mentre dormien, i a continuació van fer entrar les tropes, que van sorprendre els soldats musulmans que no van poder fer res per defensar la ciutat.
El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares (8 de gener de 1232).
Jaume el Conqueridor féu cridar Blasco amb la intenció de demanar-li el lliurament de Morella a la Corona d'Aragó. Blasco va accedir i la vila li fou retornada com a feu vitalici.