Ilercavònia
Advertisement

Els Santalínea són una nissaga d'orfebres de Morella.

Iniciada per Bernat Santalínea (Morella, 1360/1362 – 1437), fill de Bertomeu Santalínea, mercader, i Na Astruga. Va formar-se al taller de l'orfebre Guillem Real, el Vell, resident a Morella i en tallers valencians. El 10 de gener 1389 treballava la custòdia de l'església de Santa Maria de Morella finalitzada el maig de 1391, amb l'ajuda de Tomàs de Parets i Guillem Real. Esta va desaparèixer el 1822.

És autor de la creu processional major de Traiguera (1415-1419) considerada una de les peces més notables de l'orfebreria valenciana, d'una creu per a la catedral de Tortosa (la creu dels Montcada o "dels lleonets", perduda arran de la Guerra Civil Espanyola) i potser de la custòdia de Tronchón (Terol, Aragó) amb punxó de Morella (c. 1420). També se li atribueix la veracreu de Verdú (Urgell, Lleida) semblant a la de Tronchón.[1]

Destacaren també:

  • Bertomeu Santalínea. Fill del picapedrer Bertomeu Santalínea i hereu i successor del seu oncle Bernat Santalínea ja que al morir va fer-se càrrec del seu taller. Seu és el reliquiari de l'església parroquial de Cuevas de Cañart (Terol). Estigué casat amb Violant -1451- una filla del pintor Bernat Serra.
  • Gabriel Santalínea (s. XV). Germà de l'anterior i per tant nebot també de Bernat Santalínea.
  • Joan Santalínea (ss. XV-XVI). Fill de Bertomeu Santalínea i Violant Serra i nebot de Gabriel (doc. 1472-1526)
  • Miquel Santalínea (doc. 1525-1559),[2] fill de Joan Santalínea i pare de Gaspar. Casat dues vegades.

Notes i referències[]

  1. Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico electrónico (www.rah.es).
  2. Papers dels Ports (article de Jacobo Vidal Franquet).
  3. Los plateros valencianos en la Edad Moderna (siglos XVI-XIX). Repertorio Biográfico. Francisco de Paula Cots Morató. Universitat de València, 2005. ISBN: 84-370-6040-0.
Advertisement