Vista de la localitat amb l'església i el castell al capdamunt.
L'església de Santa Maria la Major és un temple de Vall-de-roures. És un dels més esplèndids exemples de Gòtic llevantí a la província de Terol.
L'any 1982 va ser declarada Monument històrico-artístic d'interès nacional.[1]
Història i descripció[]
L'Arquebisbe Pedro Lope de Lluna comença la seua construcció entre 1321 i 1423 aixecant l'absis i els dos primers trams del temple.
Amb l'arribada de García Fernández de Heredia a l'arquebisbat se conclou el tercer tram i el campanar octogonal, de construcció lleugerament posterior a l'edifici, aconseguint un encaix perfecte entre el castell de Vall-de-roures i el temple. Posteriorment, al segle XVIII s'afegeix una nova construcció, la sagristia encaixada al costat de l'absis.
L'església és d'una sola nau amb tres trams i capelles laterals en cadascun d'ells excepte en el segon, on està la portada. L'absis té set costats coberts amb una volta de vuit nervis. Malauradament l'any 1877 es va haver d'enderrocar la teulada del tercer tram, per constituir un seriós perill. Amb la pedra caiguda s'aixecarà un mur que deixa aïllada la part derruïda, i que tallava l'església en dos.
També la Guerra Civil Espanyola causarà estralls: destrucció del retaule renaixentista i danys a la decoració exterior, danys parcialment esmenats el 1966, quan una restauració popular retorna a l'edifici el seu aspecte gòtic original, eliminant gran part de la decoració posterior.
Finalment entre els anys 2007 i 2009 se van dur a terme importants obres de rehabilitació i restauració finançades pel Govern d'Aragó, l'Ajuntament i l'Arquebisbat de Saragossa que suposaren la recuperació completa del temple.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Real Decreto 4064/1982, de 22 de diciembre, por el que se declara monumento histórico-artístico, de carácter nacional, la iglesía de Santa María la Mayor, en Valderrobres (Teruel) [BOE, núm 31, de 05/02/1983].