La Santa Cinta de Tortosa és un cinturó o cinyell custodiat a la catedral de Tortosa, fet amb seda i fil d'argent.
La tradició recorda que la nit del 24 al 25 de març de 1178 la Mare de Déu s'apareixia per posar-la a mans d'un sacerdot, de nom desconegut.
| « | Y EN PRENDA / DEL AMOR QVE / OS TENGO, OS DOI / ESTA CINTA DE QVE / VOI CEÑIDA HECHA / POR MIS PROPIAS / MANOS. | » |
—Inscripció[1] amb pa d'or del fresc de la volta del segon tram de la nau de la Capella de la Mare de Déu de la Cinta. | ||
N'hi havia dos fragments.[2] Actualment a la catedral de Santa Maria de Tortosa se'n conserva el petit que amida dos pams de Tortosa (cal anotar però que en un acte solemne a la Sagristia Major el 15 de febrer de 2017 va extreure's un fragment diminut que es va dipositar en un nou reliquiari).
Reliquiari major de la Cinta (Art perdut).
El reliquiari gran (1619),[3] amb la part de la relíquia que contenia, està desaparegut d'ençà de la Guerra Civil Espanyola. Amb altres peces d'alt valor artístic podrien haver estat embarcades a França a bord del iot Vita a finals de febrer de 1939 destí cap a Mèxic. El reliquiari petit va ser localitzat, segons sembla a Darnius,[4] i retornà el 9 de juliol de 1939.
Avui en dia, el Reliquiari menor, del 1742, custodiat dintre d'una gran urna barroca del 1727-1729 -obra de Francesc i Josep Tramulles- se troba a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta, o bé a l'altar de reserva de la capelleta de la Cinta (Sagristia Major).
L'any 2017 en el marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria va fer-se realitat la construcció del nou reliquiari dit de la Llaçada. El 15 de febrer s'hi va dipositar el que és el fragment més petit de la Santa Cinta que se conserva. Era un bocí, separat de la resta, que no va haver-se de tallar i que havia retallat un frare l'any 1854 quan s'hauria "netejat i i renovat" la capsa-reliquiari interior on queda tancada la relíquia (a banda el Reliquiari va retornar notablement enriquit amb un treball del diamantista Carlos Martínez). A la fi aquella sostracció va ser descoberta i el fragment, el més petit dels existents, en algun moment s'hauria reintegrat al Reliquiari menor tot i que va sortir del Major, ara perdut.
Era costum portar la Cinta a les reines espanyoles des que Felip IV va demanar-la el 1629 arran del naixement de l'infant Baltasar Carles (octubre de 1629). Hi ha notícies d'haver-se sol·licitat la relíquia, en temps de Felip V, el 1709 (Gaceta de Madrid, núm. 19, de 07/5/1709) i durant el regnat d'Isabel II, l'abril de 1850,[5] l'octubre de 1851[6] i de 1853,[7] el 1861 o el 1862.[8] Més modernament també va ser el cas en el naixement d'Alfons XIII (maig de 1886) [9] [10] i abans en el de la seua germana Maria Teresa de Borbó (novembre de 1882).[11] La premsa local del segle XIX-XX recull també el trasllat de la relíquia en els naixements d'Alfons de Borbó i Battemberg (maig de 1907),[12] de Jaume (juny de 1908),[13] de Beatriu (juny de 1909),[14] de Maria Cristina (desembre de 1911),[15] en el naixement de Joan de Borbó (juny de 1913),[16] pare de Joan Carles I, i per darrer cop, en el de Gonçal de Borbó i Battemberg (octubre de 1914).[17]
En el segon viatge, de camí cap a Madrid, al poble de Villar de Cañas (província de Conca), el 14 de gener de 1635 se va produir un miracle. Al passar la relíquia per davant de l'ermita de Nuestra Señora de la Cabeza va posar-se a tocar la campana dos cops durant llarga estona. El tercer viatge va tenir lloc l'any 1638, per al naixement de Maria Teresa d'Àustria i de Borbó, que seria reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Hom considera també la sorprenent guarició del bisbe Silvestre Garcia Escalona, el 1702, com un dels altres fets miraculosos que se li atribueixen.
Vegeu també[]
- Manuel Luque Molinello, guàrdia d'Assalt.
- Himne de la Mare de Déu de la Cinta
- Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta
Notes i referències[]
- ↑ En llatí hauria estat: "HOC CINGULUM QUO PRECINGOR, VOBIS TRADO IN PIGNUS AMORIS".
- ↑ La divisió en dos fragments podria remuntar-se al segle XV; consta documentalment a l'Inventari de la sotstresoreria del 1453.
- ↑ El reliquiari gran és donació del bisbe Tena.
- ↑ Durant la guerra civil, Can Descals de Darnius, una masia que se troba situada a la vall del riu Ricardell, a l'entrada del poble, va ser habilitada per la Generalitat de Catalunya per guardar-hi una part del tresor artístic del país a l'igual que el Mas Perxés a l'Agullana.
- ↑ El Católico (Madrid) de 6/5/1850.
- ↑ El Católico (Madrid) de 24/3/1852.
- ↑ El Católico (Periódico religioso y monárquico, Madrid) de 17/10/1853; el diari La Época i La España de 18/10/1853; La Esperanza o El Heraldo de Madrid de 19/10/1853 se fan ressò de la sortida de la relíquia major cap a la capital espanyola. La España de 18/05/1854 i La Esperanza de 23/05/1854 relaten com el 7 de maig tornava a Tortosa "enriquecida con un magnífico relicario" que es descrit seguidament en l'article [In testimonium pietatis a Regibus Elisabeth II et Francisco Assis instauratum, anno Domini 1854].
- ↑ Gaceta de Madrid, núm. 152, de 01/06/1861 i núm. 203 de 23/7/1862. Ramon Vergés i Paulí recull a Espurnes de la llar les dates d'octubre de 1857 (pel futur Alfons XII), maig de 1861, maig de 1862 i desembre de 1863.
- ↑ La Verdad de 29/4/1886, 07/5/1886 i de 15/6/1886; Correo de Tortosa de 13/5/1886.
- ↑ Alfons XIII visità Tortosa dos cops: el 5 de maig de 1912 i el 23 d'octubre de 1926, amb les Infantes.
- ↑ Correo de Tortosa de 29/10/1882, de 05/12/1882, de 06/12/1882 i La Verdad de 10/12/1882.
- ↑ La Veu de la Comarca de 15/6/1907.
- ↑ El Restaurador de 09/7/1908, de 11/7 i de 13/7/1908.
- ↑ El Restaurador de 07/6/1909, de 12/6, de 26/6 i del 2, 3 i 5 de juliol de 1909. Vegeu però una imatge a la pàgina 13 del número 70 de la revista il·lustrada Actualidades (Madrid, 1908) de 16/6/1909.
- ↑ El Tiempo de 07/12/1911 i El Restaurador i El Tiempo de 08/01/1912.
- ↑ El Restaurador de 06/6/1913 i de 02/7/1913.
- ↑ El Tiempo de 2/10, 05/10, 07/10, 27/10 i 7/11/1914 i El Restaurador de 03/10, 05/10, 07/10, 10/10, 27/10, 29/10, 02/11, 06/11, 07/11 i 09/11/1914.
Bibliografia disponible:
- La Santa Cinta de Tortosa. VIII Centenario 1178-1978. Mariano Jover Flix. Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense, 1978. ISBN: 8-400-5225-1.
- El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936. Jesús Massip Fonollosa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN: 84-8415-553-6.