Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, XII/1520 – Càller, Sardenya, 18/03/1567), religiós franciscà venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.
De nom Salvador Pladevall i Bien, va nàixer, el desembre de 1520, a l'hospital de Santa Coloma de Farners, d'on els seus pares eren servents. El 1534 va quedar orfe i se va traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis (entre els quals el de sabater) per mantenir-se a ell mateix i a la seua germana Blàsia.
Quan la germana se va casar, Salvador va fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa. Després d'una estada al monestir benedictí de Montserrat, el 3 de maig de 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús, on va prendre el nom de fra Salvador. El 1542 va fer la professió religiosa i fou enviat al convent de Tortosa. Més endavant el destinarien a diversos convents més, entre els quals el de Bellpuig, Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan –on s'hi va estar dotze anys, de 1547 a 1559–, Reus i Madrid. Va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, però, el frare rebia visites contínues de gent, ja que tenia fama de taumaturg i es deia que podia fer miracles. Aquesta fama de Salvador incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d'un convent a un altre. La seva última destinació va ser el convent de Santa Maria de Jesús, a Càller (Sardenya), on va arribar el novembre del 1565. Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent va morir arran d'una malaltia el 18 de març de 1567.
Va ser beatificat el febrer del 1606 i el 17 d'abril de 1938 va ser canonitzat per Pius XI.