Salvador Vidal de Vidal (Sant Mateu, 1805 – afusellat prop de Culla, 1874) va ser un advocat, jutge municipal i diputat provincial.
Estudia a Gandia i a la Universitat de València on el 1832 va obtenir la llicenciatura en dret. Amb la Milícia Nacional d'Ulldecona defensà la població dels atacs de Cabrera i Forcadell. El 1835 s'integra a l'exèrcit i es distingeix en la defensa de Vinaròs.
Casat amb Matilde Ferran Oliver i finalitzada la guerra s'estableix a la vila d'Ulldecona. Fou alcalde i diputat provincial pel districte de Tortosa (1841). El 1842 s'incorpora novament a files.
Fracassat l'intent d'alçament carlí del 2 d'abril de 1860 del general Ortega, el pretendent Carlos Luis María Fernando de Borbón y Braganza (Madrid, 1818 – estranger, 1861) i el seu germà Fernando de Borbón y Braganza (El Escorial, 1824 – estranger, 1861), ocults en la fugida en una casa d'Ulldecona, foren fets presoners per l'exèrcit gràcies a les seues informacions. El 23 d'abril de 1860, ja a Tortosa, tots dos hagueren de renunciar als seus drets al tron espanyol.
Després de la revolució de 1868 Salvador Vidal va exercir de jutge municipal a Ulldecona. El 1874 des de Tortosa i camí de Barcelona va ser capturat per una partida carlina que el feu presoner. L'haurien afusellat en un barranc proper a Culla juntament amb un criat.
Vidal fou autor de Historia de la dominación de los árabes en el Maestrazgo i d'uns Comentarios al libro Usos y Costumbres de Tortosa.[1]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu l'article publicat per La Ilustración española y americana de 22/4/1874 (pàgina 3) i el gravat de la pàgina 15 d’aquell número.