Salvador Gil i Vernet (Vandellòs, Baix Camp, 10/08/1892 – Barcelona, 24/10/1987) fou un metge, especialitzat en la urologia i pare del prestigiós uròleg Josep Maria Gil-Vernet i Vila (Barcelona, 1922-2020).
Estudià el batxillerat a Tarragona i el 1909 anà a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1915 i es doctorà el 1919. A la capital catalana fou alumne intern a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on després treballaria com a metge ajudant de cirurgia i al departament anatòmic, i després a la clínica d'urologia de l'Hospital Clínic, on el 1928 se li concedí l'ensenyament especial de "Malalties de les Vies Urinàries i la seva Clínica".
El 1920 fou nomenat professor adjunt d'anatomia de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, i el 1926 guanyà l'oposició a catedràtic d'anatomia de la Universitat de Salamanca. El 1928 va obtenir la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona. El 1933 fou nomenat catedràtic d'urologia a la nova Universitat Autònoma de Barcelona. Degut a les seves idees conservadores va ser un dels catedràtics d'universitats que van ser cessats i depurats pel Decret del 18 d'agost de 1936, raó per la qual va exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc i després a Itàlia, on participà en la fundació de la Societat d'Urologia de la Mediterrània. El 1939 tornà a Barcelona i es reincorporà a la càtedra d'anatomia.