Sònia Castelló Torà (Tortosa, 1977) és una periodista i professora de secundària.
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1995-1999) i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2010).
Entre 1999 i 2002 treballa per al Diari de Tarragona i entre 2002 i el 2004 forma part del gabinet de premsa del CPIDE. Redactora d'informatius i presentadora de programes de Canal 21 (2004-2008), corresponsal a les Terres de l'Ebre de l'Agència EFE (2007-2011) i de TV3 (2012-13), redactora i locutora d'informatius de la cadena SER Ebre[1] (2008-2011) i professora de català. III Premi Terres de l'Ebre de Periodisme-2016, juntament amb Gustau Moreno.
Autora de La pica dels vencedors. Gènesi i primers intents de materialització del Monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa (1939-1958) publicat a Recerca, núm. 18 (2019).
| « | Les runes de la guerra encara s'acumulaven pels carrers de la ciutat quan la corporació municipal tortosina va decidir començar a fer punts amb la família Franco. Així, el 17 d'octubre de 1939 es decidix nomenar Carmencita, la filla de Franco, alcaldessa honorària [tenia 13 anys]. La carta de l'alcalde Recaredo Loscos anunciant als Franco el nomenament no és apta per a diabètics: tot plegat era "la concreción de los sentimientos de afecto y simpatía que todos y cada uno de los tortosinos sienten desde hace tiempo por la Señorita gentil y bondadosa que en los trágicos momentos en que ha vivido España ha perfumado con su alegría y candor el hogar de nuestro amado Caudillo". Amb aquell desplegament de retòrica fina, semblava que la cosa ja estava feta. Però el karma a vegades juga en una lliga diferent i va passar allò que ningú no s'esperava: els Franco van rebutjar el nomenament. El ministeri de Governació va respondre: "las normas del Nuevo Estado, tendentes en lo que se refiere a Administración Local a inspirarse en las tradiciones de austeridad del Municipio Español, no autorizan iniciativas de esta índole". La reacció de l'Ajuntament va ser ràpida: el secretari municipal signa l'"enterado" el 7 de desembre de 1939 i el ple ho fa poc després. I circulen, que aquí no ha passat res. Vuit anys després de la pífia de l'alcaldessa honorària, l'ajuntament estrenà el nou reglament d'honors i distincions. L'havien creat amb una finalitat: donar-li a Franco la Medalla d'Or de la ciutat. Esta vegada el dictador sí que va acceptar la distinció. Sembla que les normes d'austeritat ja s'havien relaxat i una medalleta no li fa mal a ningú tret de a les butxaques dels pagadors. En concret, 5.738 pessetes, segons la factura del taller barceloní d'Isidro Cistaré. I no ens hem d'oblidar d'afegir al cost de la medalla les despeses de la delegació de 9 persones que van viatjar a Madrid l'any 1949 a entregar-la. (...). | » |
—Sònia Castelló, tuit de 20/11/2022 | ||
Notes i referències[]
- ↑ Ràdio Ebre-Cadena SER (95.7 FM).