Ilercavònia

Col·labora amb Ilercavònia. Et necessitem!

Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat.
Ja tenim 3.579 articles!

READ MORE

Ilercavònia
Advertisement
Este article tracta sobre l'enginy destinat a elevar aigua. Per a altres significats, vegeu «Sénia».

Una sínia o sénia (noria de rosario, en castellà) és un enginy destinat a elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal,[1] o bé, per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent. Els cadups -cadufs o catúfols- estan agafats a una roda o una cadena sense fi, i alternativament amunt i avall s'omplen quan immergeixen a l'aigua del pou o del rec, i se buiden quan fora de l'aigua i prop de la superfície descarreguen en un conducte de distribució iniciant de nou del descens.

Normalment s'utilitzava en els regadius tradicionals i per a l'abastament d'aigua. Actualment s'han substituït per bombes i altres procediments. Algunes se conserven en l'actualitat formant part de jardins públic o privats.

Etimologia[]

En català, aquesta paraula es troba documentada des de l'any 1054 i deriva de l'àrab sǟniya, que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí.

En anglès, francès, castellà, itàlia i amb alguna variant en altres idiomes (nora en portuguès) s'anomena noria, paraula derivada també de l'àrab nā‘ūra.

Funcionament[]

N'hi ha de diversos tipus, el principal és una roda vertical que agafa aigua d'un pou poc profund o d'un corrent d'aigua. Quan l'acciona un animal (generalment rucs, mules o bous) aquest dóna voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda d'uns recipients, que poden ser de terrissa, en tota la seua llargada, i l'extrem inferior de la qual està submergida fins al nivell freàtic.

El seu ús és molt antic. Els àrabs, que també van crear grans rodes hidràuliques,[2] les van utilizar a bastament.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Una sínia a prop del cementiri de Tortosa l'any 1914 i sínia d'en Manyà (Gandesa, 1922); fotografies de Josep Salvany i Blanch. Vegeu també les imatges sínia a Miravet (1930) i una sínia de Móra la Nova (1935) per Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943).
  2. Com les d'Alcantarilla o les d'Abarán, a la regió de Múrcia, la nòria de la Albolafia a Córdoba, o la que hi va haver a l'assut de Flix. Riu amunt cal citar també la gran nòria del Monestir de Rueda, a Sástago (de 16 m de diàmetre i 4 tones, restaurada l'any 2007), i encara més amunt les nòries del molí de Velilla de Ebro.

Enllaços externs[]

Advertisement