| |||
| Localització | |||
| |||
| Dades | |||
| Estat • Autonomia • Província • Vegueria • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa | ||
| Gentilici | Roquetenc, roquetenca | ||
| Superfície (km²) | 136,64 | ||
| Altitud | 14 m | ||
| Població (hab.) (2024) • Densitat |
8.369 61,25 hab/km² | ||
| Coordenades | 40.821086° N, 0.5021107° E | ||
| Formació Data de segregació |
14 d'abril de 1850 (Segregació de Tortosa) | ||
| Sistema polític Entitats de població |
2 | ||
Roquetes és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. La Raval de Cristo (d'uns 1.700 habitants) en forma part.
Li són veïns els termes de Tortosa, la Sénia, Mas de Barberans i Santa Bàrbara (Montsià).
El municipi forma part del Parc Natural dels Ports.
La ciutat[]
L'església parroquial està dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Fou construïda el 1836 i té un campanar de planta quadrada.
Ja finalitzada la segona guerra carlina, el 22 de desembre de 1849, la Diputació Provincial de Tarragona acordava que "el arrabal de las Roquetas debe separarse del Distrito municipal de Tortosa y formar ayuntamiento propio e independiente". El llavors raval se segregava el 22 de març de 1850 i el 14 d'abril se constituïa el primer Ajuntament amb Ramon Bosch i Rosell com a primer alcalde del nou municipi del Baix Ebre.
Uns anys després (juliol de 1857) s'inaugurava el Canal de la Dreta de l'Ebre i després d'un parell de dècades en servei, l'any 1880, Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.[1]
Al 1904, els jesuïtes funden l'Observatori de l'Ebre, dedicat a estudiar les relacions existents entre l'activitat del sol i els fenòmens geofísics.
Roquetes celebra les festes majors a la primera setmana del mes de juliol, festivitat de Sant Gregori, patró de la ciutat.
Demografia[]
Actualment Roquetes i Tortosa formen una conurbació de més de 38.000 persones (els seus municipis superen els 42.000 habitants).
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Vegeu també[]
- Aguas Potables de la Caramella – Autobuses Ebro – Manufacturas Blasco – Tallers Cronos
- Ignasi Blanch, il·lustrador.
- Lo Canalero
- Josep Barberà Vizcarro
- Manel Cid Audí, metge
- Francesc Escudé i Bosch
- Emilio Lluis Riera, matemàtic.
- Mercè Lleixà i Chavarria, actriu.
- Club Esportiu Roquetenc
- Lira de Roquetes
- Alcaldes de Roquetes
- Diputats pel districte de Roquetes (1871-1923)
Notes i referències[]
- ↑ Real decreto de 20 de abril concediendo el título de Ciudad á la villa de Roquetas, provincia de Tarragona (Gaceta de Madrid, núm. 120, de 29/04/1880).
Bibliografia sobre Roquetes:
- Roquetes els orígens d'un poble (1700-1865). Emeteri Fabregat i Galcerà. Editat per l'Ajuntament de Roquetes. Impr. Jordi Dassoy (Sant Carles de la Ràpita). Dipòsit legal: T-421/95.
- De Roquetes Vinc. Ramon Tafalla Buera. Imp. Monllau. Dipòsit legal: T-1762-2001.
- Roquetes apunts històrics. Ramon J. Barberà i Salayet i Manel Roé i Beltran. Impremta Querol. Dipòsit legal: T-444-2003.
Enllaços externs[]
| editar | Municipis del Baix Ebre | |
|---|---|---|
|
l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta | ||