Ilercavònia
Advertisement

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31/12/1909 ?[1] – París, 15/08/1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT.

Llop va estudiar Magisteri a Tarragona i va exercir a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Després dels Fets d'octubre -1934- va ser detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús durant 6 mesos.

Durant la Guerra Civil Espanyola va exercir, també, d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assaigs i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República. A principis de 1939 va exiliar-se. Després d'una primera estada als camps de refugiats francesos va passar a ser membre d'una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar a la Línia Maginot però juntament amb el seu grup fou detingut i deportat al camp nazi de Mauthausen. Va romandre pres més de quatre anys fins el seu alliberament a Gusen el 5 d'abril de 1945.

Se trasllada a París i s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el seu butlletí informatiu: Hispania. Continua també la seua militància a la CNT a l'exili i és responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys 1950 promou l'edició de Terra Lliure, un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprèn la seua tasca literària.

El 1965 obté el Premi Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, amb el recull poètic: Poemes de llum i tenebra, i el 1974, 9 anys més tard, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini (Contes Negres de les vores del Danubi), novament serà guardonat amb l'Accèssit Victor Català dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Amsterdam. Dos premis d'una valúa que el consagren, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, com a literat de l'exili català. Poc després publica en francès Mission ratée de l'home sur terre. El 1986 publica Tríptic de l'amor i proses.

L'Arxiu Històric de Tarragona custodia el seu fons personal.

Des del 2008 l'escola de Miravet (abans El Ballestar) porta el seu nom.[2]

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Segons el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte però hi ha biografies que indiquen que va nèixer el desembre de 1908. De fet el 2008 va celebrar-se el centenari.
  2. Resolució EDU/1942/2008, de 17 de juny, per la qual s'atribueix una nova denominació específica a un col·legi d'educació infantil i primària de Miravet (DOGC, núm. 5.158, de 23/06/2008).

Enllaços extern[]

Advertisement