(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Ricard Maria Carles i Gordó''', bisbe i cardenal, va néixer a València el 24 de setembre de 1926. Féu els estudis primaris a l'escola de les Teresianes i...».) |
mCap resum de modificació |
||
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | '''Ricard Maria Carles i Gordó''', |
+ | '''Ricard Maria Carles i Gordó''' (València, 24/09/1926 – [[Tortosa]], 17/12/[[2013]]) va ser un bisbe i cardenal. |
+ | == Biografia == |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | El 29 de juny de 1951 |
||
⚫ | El 29 de juny de 1951 va ser ordenat sacerdot i dos anys després es va llicenciar en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. El mateix 1953 va ser nomenat rector i arxiprest de Tavernes de la Valldigna (Safor), i el 1967 va ser traslladat a la parròquia de Sant Ferran de la ciutat de València. Va actuar com a conseller de la JOC i com a responsable de la formació dels diaques; posteriorment va ser nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar. |
||
⚫ | El 3 d'agost de 1969 |
||
⚫ | El 3 d'agost de 1969 va ser consagrat [[Bisbes de Tortosa|bisbe de Tortosa]] (succeint a [[Manuel Moll i Salord]]). A la Conferència Episcopal Espanyola va ser president de la subcomissió per a la Família i president de la comissió per als Seminaris i les Universitats. El 23 de març de 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, on va crear un Institut de Teologia Espiritual. |
||
⚫ | El 26 de novembre de 1994 |
||
⚫ | El 26 de novembre de 1994 va ser creat cardenal del títol de ''Santa Maria Consolatrice al Tiburtino''. L'any següent el papa Joan Pau II va nomenar-lo membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu. L'any 2001, i d'acord amb el que preveu el dret canònic, va presentar la dimissió del seu càrrec arquebisbal, que no li va ser acceptada fins al 15 de juny de 2004. Quan va complir vuitanta anys, el 2006, va perdre la condició de cardenal elector. |
||
− | Ha publicat els llibres "Fe i cultura. Escrits Pastorals" (1990), "Cartes de la vida estant" (1994, recull d'articles publicats a la premsa), "La família, l'amor i la vida" (1998) i "Cartas a una mujer de hoy" (1999). |
||
+ | Resident a Tortosa hi va morir als 87 anys. Està enterrat a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats a València. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
+ | == Bibliografia == |
||
+ | * ''Fe i cultura. Escrits Pastorals'' (1990) |
||
+ | * ''Cartes de la vida estant'' (1994), recull d'articles publicats a la premsa |
||
+ | * ''La família, l'amor i la vida'' (1998) |
||
+ | * ''Cartas a una mujer de hoy'' (1999) |
||
+ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
+ | |||
+ | {{ORDENA:Carles Gordo, Ricard Maria}} |
||
[[Categoria:Bisbes de Tortosa]] |
[[Categoria:Bisbes de Tortosa]] |
Revisió de 19:20, 8 set 2020
Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24/09/1926 – Tortosa, 17/12/2013) va ser un bisbe i cardenal.
Biografia[]
Va fer els estudis primaris a l'escola de les Teresianes i els secundaris a la de Sant Josep dels Pares Jesuïtes, ambdós de la seua ciutat natal. Va ingressar al Seminari Major de València i alhora al Col·legi del Corpus Christi, també anomenat Col·legi del Patriarca.
El 29 de juny de 1951 va ser ordenat sacerdot i dos anys després es va llicenciar en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. El mateix 1953 va ser nomenat rector i arxiprest de Tavernes de la Valldigna (Safor), i el 1967 va ser traslladat a la parròquia de Sant Ferran de la ciutat de València. Va actuar com a conseller de la JOC i com a responsable de la formació dels diaques; posteriorment va ser nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar.
El 3 d'agost de 1969 va ser consagrat bisbe de Tortosa (succeint a Manuel Moll i Salord). A la Conferència Episcopal Espanyola va ser president de la subcomissió per a la Família i president de la comissió per als Seminaris i les Universitats. El 23 de març de 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, on va crear un Institut de Teologia Espiritual.
El 26 de novembre de 1994 va ser creat cardenal del títol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino. L'any següent el papa Joan Pau II va nomenar-lo membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu. L'any 2001, i d'acord amb el que preveu el dret canònic, va presentar la dimissió del seu càrrec arquebisbal, que no li va ser acceptada fins al 15 de juny de 2004. Quan va complir vuitanta anys, el 2006, va perdre la condició de cardenal elector.
Resident a Tortosa hi va morir als 87 anys. Està enterrat a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats a València.
Bibliografia[]
- Fe i cultura. Escrits Pastorals (1990)
- Cartes de la vida estant (1994), recull d'articles publicats a la premsa
- La família, l'amor i la vida (1998)
- Cartas a una mujer de hoy (1999)