Ricard Cirera i Salse (Os de Balaguer, 16/06/1864 – Barcelona, 03/08/1932)[1] va ser un astrònom i geofísic jesuïta.
Ingressa a la Companyia de Jesús el 1880 i realitza les primeres experiències científiques a l'Observatori de Manila (1888-94) on s'encarregà de fer el plànol magnètic de les Filipines. Entre 1899 i 1903 segueix els estudis a París.
Fundà l'Observatori de l'Ebre (1904) amb la idea d'investigar els diversos aspectes de la geofísica de la relació Sol-Terra en un únic observatori. El dirigí fins el 1920. L'any 1914 creà també la revista Ibérica que assolí un gran ressò a la península ibèrica i als països d'Amèrica del sud.
Les seues contribucions científiques més notables foren en el camp del geomagnetisme, l'activitat solar, la meteorologia i la sismologia. Entre 1921 i 1923 residí a Bombai, a l'Índia, com a procurador general de la missió dels jesuïtes. El 1927 passà a Madrid.
Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1904) i soci d'honor de la Real Sociedad Geográfica de Madrid.[2] Distingit amb la Gran Cruz de la Orden civil de Alfonso XII.[3] És també fill adoptiu de la capital de l'Ebre (1923).[4]
Un carrer, a l'Eixample de Tortosa, porta el seu nom.
Notes i referències[]
- ↑ Heraldo de Tortosa de 4/8/1932, pàgina 3.
- ↑ Correo de Tortosa de 7/7/1923, pàgina 2.
- ↑ Gaceta de Madrid, núm. 311, de 07/11/1914.
- ↑ Correo de Tortosa de 24/3/1923, pàgina 2.