La Real Fábrica de Betunes de Tortosa[1] va ser un centre manufacturer que aprovisionava d'aquest material a l'Arsenal de Cartagena[2] des de finals del segle XVII permetent reduir la dependència de l'exterior.
El betum era el nom genèric d'una sèrie de productes (quitrà, brea...) utilitzats per a impermeabilitzar els vaixells. S'obtenien a partir de la cocció en forns de la teia extreta generalment de soques.
Cal recordar que Tortosa comptava ja d'antic en drassanes i que s'hi concentraven i transformaven els materials arribats des del Pirineu navarrès, aragonès i català. A la vora del riu, al que avui és el sud del barri de Ferreries hi havia un "magatzem i dipòsit de betums i quitrà", conegut com la Casota.
N'hi ha documentació al Archivo General de Simancas.
| « | Ayer llegó á esta ciudad gran cantidad de madera que bajó por el Ebro, en almadías, como de costumbre. Al llegar frente à la «Casota», se desataron algunos maderos, que fueron arrastrados por la corriente. | » |
—Correo de Tortosa de 14/02/1885 (pàgina 3). | ||
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Real órden mandando que la brea y alquitrán elaborados en la Real fábrica de betunes de Tortosa, sean libres de los derechos de puertas (Gaceta de Madrid, núm. 119, de 02/10/1832).
- ↑ A banda de la Tortosa existia la fàbrica de Castril (1758). L'any 1786 va començar a operar però una nova fàbrica de betums que l'Armada va establir a Quintanar de la Sierra, a l'actual província de Burgos.