La Real Compañía de Canalización del Ebro va ser una empresa concessionària creada el febrer de l'any 1852[1][2] amb capital anglo-francès.
Constituïda amb un capital nominal de 31,5 milions de pessetes tenia com a objectiu fonamental modernitzar la navegació de l'Ebre entre Saragossa i el mar, utilitzant vapors,[3] sobre la base d'un projecte tècnic elaborat per enginyers francesos. Projectes anteriors no s'havien materialitzat.[4]
Isidoro Pourcet de Fondeyre obté la concessió[5] d'una línia de navegació entre Tudela (Navarra) i els Alfacs. El projecte tècnic, elaborat per l'enginyer francès Jean Gratien Job (1802-1875) i presentat al maig de 1851, preveia construir 8 preses noves i 17 rescloses als assuts existents, dragar i rectificar el riu en diferents punts i construir de nova fàbrica un canal de navegació entre Amposta i els Alfacs alimentat per un llarg canal d'alimentació que arrencava a l'Assut de Xerta-Tivenys. El fracàs en la navegació,[6][7] entre altres per la irrupció del ferrocarril, va reorientar la seua activitat cap al reg. Així l'any 1867, la concessió per a la navegació a vapor, inicialment otorgada a la Real Compañía, se transforma per a què esta faci les obres necessàries per al reg de l'hemidelta dret. La nova concessió, amb una durada de 99 anys, provoca el canvi de nom i l'empresa passa a anomenar-se Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro.
Entre 1856 i 1857 s'havia fet realitat el Canal de la Dreta de l'Ebre i molts anys després el Canal de l'Esquerra de l'Ebre.[8]
L'any 1965 la companyia reverteix l'explotació i administració del Canal de l'Esquerra a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola, posant fi al contracte de 1907. L'any següent, el 1966, prescriu la concessió per al reg de l'hemidelta dret i llavors l'explotació del Canal de la Dreta és assumida per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre fins que la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre (constituïda el 1967) assumeix l'administració i l'explotació mitjançant una concessió a perpetuïtat.
Notes i referències[]
- ↑ Constitución de Sociedad de Isidoro Pourcet "Real Compañía del Río Ebro Canalizado" para la canalización del Ebro desde Zaragoza al mar y apertura de un canal desde Amposta a los Alfaques (Archivo Histórico de Protocolos de Madrid). El març de 1852 se creà a París el comitè fundacional de la Compagnie Royale de L´Ebre Canalise.
- ↑ Real decreto autorizando a la sociedad anónima titulada Real compañía de canalización del Ebro para que pueda dar principio a sus operaciones (Gaceta de Madrid, núm. 6.766, de 31/12/1852).
- ↑ La Real Compañía va comptar amb el vapor Ebro i el vapor Cinca i posteriorment amb el Zaragoza i el Gállego.
- ↑ Real decreto absolviendo á la Administración del Estado de la demanda de D. Enrique Misley, desestimándola en todas sus partes, y en mandar que se lleve á puro y debido efecto la Real órden de 20 de Julio de 1845, por la que se dió por caducada la concesión del derecho exclusivo por 30 años para la navegación del río Ebro por medio de barcos de vapor (Gaceta de Madrid, núm. 6.207, de 12/07/1851).
- ↑ Provisional el 1849 (R.O de 02/04/1849) i definitiva el 26/11/1851 (Real decreto autorizando al Gobierno de S.M. para que haga á favor de D. Isidoro Pourcet la concesión definitiva de las obras de canalización del río Ebro desde Zaragoza al mar, y un canal desde Amposta á los Alfaques, bajo las condiciones que se expresan; Gaceta de Madrid, núm. 6.350, de 02/12/1851).
- ↑ Excursión al Ebro, con motivo de inaugurarse la navegación de dicho río (Gaceta de Madrid, núm. 1.685, de 16/08/1857).
- ↑ Projecte de llei autorizant al Ministre de Foment per a adjudicar la concessió de les obres de reg, en la forma i condicions establertes en les lleis de 26/11/1851 i de 05/07/1867, suprimint la part relativa a la navegació entre Escatrón i el mar, i l'obligació de conservar les obres exclusivament destinades a la navegació del riu Ebre en aquest tram (Gaceta de Madrid, núm. 27, de 27/01/1895).
- ↑ Setmanari il·lustrat La Actualidad (Barcelona) d'1/04/1909 (núm. 140).