La Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta és una antiga confraria fundada amb el suport del bisbe Lluís de Tena el 13 de gener de 1617[1] per tal de fomentar la devoció de la Santa Cinta de Tortosa.
La Santa Cinta és una seda de seda blanca, de 12 pams, considerada un objecte sagrat. És venerada com a cinyell de la Verge a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides. El creixement devocional i d'enriquiment del culte va fer que al gener de 1863 l'Ajuntament de Tortosa la nomenés patrona de la ciutat juntament amb l'Àngel Custodi, el patró més antic.
Amb motiu de l'Any Jubilar a la Diòcesi de Tortosa (2017) el 16 de novembre de 2016 la Reial Arxiconfraria anunciava la realització d'un nou reliquiari de la Cinta per un orfebre de València[2] i la instal·lació d'una escultura de la Mare de Déu a la fornícula central de la façana principal de la catedral de Santa Maria de Tortosa. La imatge va encarregar-se a l'escultor Marco Augusto Dueñas[3] i va instal·lar-se durant el matí del 31 d'agost de 2021.
L'any 2017 la Reial Arxiconfraria va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi.[4]
Vegeu també[]
- Manuel Beguer
- José Domingo Grego Vidal
- Felip Tallada Bages
- Capella de la Mare de Déu de la Cinta
- Priors: Joaquim Blanch Sala - Aureli Querol Lor - Manel Garcia Sancho - Josep M. Tomàs Prats - José Luis Arín i Roig - Josep M. Membrado Blas - Víctor M. Cardona Eixarch (2025)
Notes i referències[]
- ↑ El seu origen és la Confraria de Santa Maria de la Cinta.
- ↑ El 16 de febrer de 2017 va presentar-se el nou reliquiari de la Llaçada, d'1 Kg de pes i 35 cm d'altura, construït pel taller d'orfebreria Piró, a València, i costejat per un particular "en memòria de Francesc Viñes Gombau i Josefa Albacar Vallés". En un acte solemne a la Sagristia de la catedral de Tortosa, el dia anterior, s'hi havia traslladat un fragment de la relíquia de la Cinta extret del Reliquiari Menor. Encara abans, el 5 de febrer, s'havia beneït la nova caixa de transport realitzada pels artesans Joaquim Marro i Joaquim Ginovart.
- ↑ De 2,7 m d'altura i feta amb marbre de Carrara, amb un cost de 105.000 euros. Cal recordar com antecedent una "notícia" que l'estiu de l'any 2000 especulava sobre les cinc escultures que s'hi volien instal·lar i que havien de representar la Mare de Déu de l'Estrella, Mª Rosa Molas, Enric d'Ossó, Gil de Federich i Mn. Sol.
- ↑ Decret 36/2017, d'11 d'abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC, núm. 7.352, de 19/04/2017).