La regalèssia o regalíssia (Glycyrrhiza glabra, del grec rhiza, raïl/arrel, i glyks o glukus, dolç; i glaber, que fa referència a l'absència de pilositat) és un arbust de la família de les fabàcies.
A partir de l'arrel o rizoma se n'extreu una substància dolça coneguda col·loquialment com "pega dolça". És un arbust plurianual geòfit que pot arribar al metre i mig d'altura. Les fulles són perennes. El seu és llegum oblong (allargat), comprimit i silícula, que pot arribar als 3cm de longitud. És un llegum glabre, de contorn irregular i amb 2-5 llavors petites i arronyonades a l'interior.
Distribució i ecologia[]
La regalèssia prové de l'Europa Mediterrània i de l'Àsia Menor i se troba cultivada en molts llocs gràcies a la seua naturalització en zones humides, al costat de rius, barrancs, etc. A la península Ibèrica se pot trobar en zones fluvials d'ambients mediterranis poc plujosos. Sobretot en zones properes al riu Ebre i algunes àrees disperses del Sud i l'Est de la Península.
Conreu[]
La planta es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantació se pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors són de difícil germinació i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-les. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borró. Una vegada nascuda la planta es comporta com una planta invasora i no deixa créixer cap altra herba. Les raïls/arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any.
L'explotació a les Terres de l'Ebre[]
A més a més dels molins de regalèssia que existien a Xerta (on almenys se'n conserva un a la vora de l'hotel Villa Retiro) destaca la figura d'Emile Descolé, un comerciant francès instal·lat a Amposta cap el 1850, i de Pasqual Ballesté Franch (la Cava, 1820 – 1906) que acabà per convertir-se en el principal exportador de regalèssia cap a França.[1] Amb aquest últim l'activitat de comercialització de regalèssia se centralitzà a Tortosa.
Notes i referències[]
- ↑ La Gaceta de Madrid, número 1.110 de 18/01/1856, recull la notícia de la pèrdua d'un vaixell francès carregat de regalèssia al port dels Alfacs. La premsa tortosina dóna encara compte del transport de regalèssia des del Delta cap a Marsella l'any 1901 (La Verdad d'11/06/1901).