Refugis antiaeris de Tortosa

Refugis antiaeris de Tortosa. Arran de la Guerra Civil Espanyola es van construir i adequar un conjunt d'espais com a mitjà de protecció passiva^[1] davant dels previsibles bombardejos artillers o aeris sobre la ciutat de Tortosa.^[2]

«	"A iniciativa de la Conselleria de Defensa, s'estan preparant refugis per l'aviació, en prevenció d'un possible bombardeig a Tortosa. Indubtablement, dintre de pocs dies es donaran normes per fer us d'aquests refugis, que nosaltres considerem un gran encert en preparar-se."	»
— Preparament de refugis; article publicat per Lluita, núm.127 de 31/12/1936, pàg. 4.

Cal anotar que també hi ha refugis antiaeris a Flix (carrer de Sant Josep) o a Benissanet (de la Font Gran), tots dos visitables.

Relació dels principals refugis antiaeris de Tortosa:

Refugi número 1 de la fàbrica La Capuchina; unes 200 persones.
Refugi número 2 de l'estació dels Ferrocarrils del Nord; unes 100 persones. Davant de l'Estació de RENFE. Enderrocat.
Refugi número 3 del carrer Teodor González. Comunica amb el número 4; unes 100 persones.
Refugi número 4 del Garrofer. Amb una capacitat per a 400 persones és el refugi antiaeri més gran de la ciutat. Des del març de 2015 l'Ajuntament de Tortosa l'ha reobert per fer-lo visitable en grups organitzats de fins a 20 persones. Està ubicat a la zona de l'Eixample (carrer Ernest Hemingway), just al darrera de l'antic cinema Fèmina, i consta d'un passadís principal i diverses galeries que al llarg de 120 metres recorren el subsòl.^[3]
Refugi número 5 del Sitjar; unes 300 persones (2 boques).
Refugi número 6 de la Catedral de Tortosa. Capacitat per a unes 200 persones; 3 boques; instal·lació elèctrica; comunicació amb un pou. Parcialment visitable des de finals de l'any 2007 ja que forma part dels espais de la Col·lecció permanent catedralícia.
Refugi número 7 dels Josepets (barri del Rastre). Capacitat per a unes 200 persones; 2 boques.
Refugi número 8 de la Suda; per sobre del nivell del passeig de Ronda, entre la Torre de Túbal o punta del Diamant i la torre de l'Homenatge del castell de la Suda. Capacitat per a unes 200 persones. Redescobert l'any 2000. Tancat.
Refugi número 9 del pati d'armes del castell de la Suda o castell de Sant Joan. Tancat.
Refugi número 10 de la costa de Capellans (fora muralles al punt de bifurcació entre l'accés a Sant Josep de la Muntanya i la carretera d'accés al Portal de la Bassa). Capacitat per a unes 200 persones. Tapiat.
Refugi número 11 de la Fàbrica de Gas de Tortosa; unes 50 persones.
Refugi número 12 de l'esplanada de Remolins; unes 200 persones.

Els refugis situats més al sud de la ciutat -a Sant Llàtzer- són a l'alçada del carrer Girona.^[4]

Vegeu també[]

Notes i referències[]

↑ El juny de 1937 se creava la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. L'enginyer Ramon Perera Comorera (Barcelona, 1907 - Ilford, Londres, 1984) se va convertir en responsable de refugis.
↑ A banda del fragment esmentat en este article vegeu també Lluita de 17/12/1936, 11/01/1937, 15/04/1937, 18, 20, 21 i 22 d'abril de 1937, 24 i 26 de maig, 5 de juny, etc.
↑ Construït sota el talús del barri del Garrofer està format per un sistema de galeries ventilades d'un metre d'ample per dos d'alçada, excavades en terreny argilós i de còdol arrodonit, amb paviment de terra i que van ser revestides amb maó i formigó. Tenia tres portes d'accés per fer més fluïda l'entrada i facilitar la sortida i disposava d'instal·lació elèctrica. Per tal que els visitants puguin fer-se una idea el més real possible de com eren aquests refugis -una vintena en total a tota la ciutat- i en quines condicions patien els ciutadans la pluja de bombes de l'any 1938, el refugi número 4 ha estat museïtzat. A l'exterior, un mural explicatiu informa, en diferents idiomes, de la situació de Tortosa durant el conflicte, dels 9 mesos que va ser front de guerra durant la Batalla de l'Ebre i del funcionament dels refugis. Un plànol de la ciutat indica la intensitat dels bombardejos amb gran precisió. A l'interior, els visitants accedeixen a la galeria principal i, transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encèn una línia de bombetes de filaments mentre, perfectament sonoritzat, s'intueix l'arribada dels primers raids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les primeres bombes. Els laments de la població atemorida i el plor d'un nen confereixen a l'ambient una important càrrega emocional.
↑ Pas a pas pel barri de Sant Llàtzer. Vol. II. Faustino Codorniu Forés.

Catàleg de l'exposició Sota un núvol de pols groga celebrada entre setembre de 2013 i gener de 2014 pel Museu de Tortosa.
Plànols d'ubicació dels refugis antiaeris (1943-1944)-Ajuntament de Tortosa-Patrimoni digitalitzat.
Fitxes dels refugis antiaeris de març de 1944-Ajuntament de Tortosa-Patrimoni digitalitzat.

[1] El juny de 1937 se creava la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. L'enginyer Ramon Perera Comorera (Barcelona, 1907 - Ilford, Londres, 1984) se va convertir en responsable de refugis.

[2] A banda del fragment esmentat en este article vegeu també Lluita de 17/12/1936, 11/01/1937, 15/04/1937, 18, 20, 21 i 22 d'abril de 1937, 24 i 26 de maig, 5 de juny, etc.

[3] Construït sota el talús del barri del Garrofer està format per un sistema de galeries ventilades d'un metre d'ample per dos d'alçada, excavades en terreny argilós i de còdol arrodonit, amb paviment de terra i que van ser revestides amb maó i formigó. Tenia tres portes d'accés per fer més fluïda l'entrada i facilitar la sortida i disposava d'instal·lació elèctrica. Per tal que els visitants puguin fer-se una idea el més real possible de com eren aquests refugis -una vintena en total a tota la ciutat- i en quines condicions patien els ciutadans la pluja de bombes de l'any 1938, el refugi número 4 ha estat museïtzat. A l'exterior, un mural explicatiu informa, en diferents idiomes, de la situació de Tortosa durant el conflicte, dels 9 mesos que va ser front de guerra durant la Batalla de l'Ebre i del funcionament dels refugis. Un plànol de la ciutat indica la intensitat dels bombardejos amb gran precisió. A l'interior, els visitants accedeixen a la galeria principal i, transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encèn una línia de bombetes de filaments mentre, perfectament sonoritzat, s'intueix l'arribada dels primers raids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les primeres bombes. Els laments de la població atemorida i el plor d'un nen confereixen a l'ambient una important càrrega emocional.

[4] Pas a pas pel barri de Sant Llàtzer. Vol. II. Faustino Codorniu Forés.

[1]

[2]

[3]

[4]