Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 29/04/1848 – 04/04/1926)[1] va ser un arquitecte titulat el 1873 a Barcelona.
Va exercir d'arquitecte provincial (1890-1924) i diocesà (1894), a més d'acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. També va ser aquitecte municipal de Gandesa (1878) i de la ciutat de Tarragona (1883-1890).
El seu estil arquitectònic s'emmarca en una confluència de modernisme i eclecticisme.
Des del 27 de març de 2017 un carrer de la ciutat d'Amposta porta el seu nom.
L'arxiu personal de l'arquitecte va ser cedit l'any 1928, pels hereus de la seua germana, a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT)
Algunes obres[]
- Casa Tomàs Rosell de Tarragona (Rambla Nova).
- Plaça de Bous de Tarragona (1885).
- Pedestal (1887) del Monument a Roger de Llúria de Fèlix Ferrer Galzeran i barana del balcó del Mediterrani forjada per Joan Miquel Guinart.
- Escoles de Xerta (1895). Actual Ajuntament.
- Casa pairal i celler Bàrbara Forés construïts per Rafel Ferrer Forés (1898-1900) a Gandesa.
- Ajuntament de la Galera (1906; edifici inicialment destinat a escoles).
- Casa Salas Ricomà (Rambla Nova de Tarragona, 1907).
- Escoles Miquel Granell (Amposta, 1909-1912)[2]
- Obres catedral de Tarragona.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Diario de Tarragona de 06/04/1926.
- ↑ Vegeu La Hormiga de Oro de 14/12/1912 (pàgina 18); La Ilustración española y americana de 15/12/1912 (pàgina 6 del número) i Nuevo mundo (Madrid) de 19/12/1912 (pàgina 24) .