Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | '''Ramon Nogués i Biset''' ([[Móra d'Ebre]], 1891 - Barcelona, VIII/1963) fou un advocat i polític. |
+ | '''Ramon Nogués i Biset''' ([[Móra d'Ebre]], 1891 - Barcelona, VIII/1963) fou un advocat i polític. |
Pertanyia a una família de mitjans propietaris. Se llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Després tornà a Barcelona, on col·laborà als diaris ''El Poble Català'' i ''La Lucha'' i es vinculà a la Solidaritat Catalana fins que l'abandonà per a fundar el Partit Republicà Català. El 1916 fou processat per les autoritats militars arran d'un discurs a [[Gandesa]] (1916) i s'exilià a França. |
Pertanyia a una família de mitjans propietaris. Se llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Després tornà a Barcelona, on col·laborà als diaris ''El Poble Català'' i ''La Lucha'' i es vinculà a la Solidaritat Catalana fins que l'abandonà per a fundar el Partit Republicà Català. El 1916 fou processat per les autoritats militars arran d'un discurs a [[Gandesa]] (1916) i s'exilià a França. |
||
− | Quan va tornar, va ser elegit diputat per la [[província de Tarragona]] pel Partit Republicà Democràtic Federal. En proclamar-se la Segona República Espanyola, va ser nomenat president de la |
+ | Quan va tornar, va ser elegit diputat per la [[província de Tarragona]] pel Partit Republicà Democràtic Federal. En proclamar-se la Segona República Espanyola, va ser nomenat president de la [[Diputació de Tarragona|Diputació provincial de Tarragona]] i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per l'Extrema Esquerra Radical Socialista, vinculada al grup parlamentari d'ERC. La seva amistat amb [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan]] el va dur el 1932 a trencar amb ERC i a ingressar al Partit Republicà Radical Socialista Català, però el 1936 l'abandonà per a tornar a ERC. Fou novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 (aquestes en el Front d'Esquerres). Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fou vicepresident de les Corts Espanyoles. El 1939, un cop acabada la guerra, s'exilià a França, i fou president de les Corts Republicanes a l'exili. El 1955 va tornar a Barcelona i treballà com a advocat. |
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
− | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Nogu%C3%A9s_i_Biset |
+ | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Nogu%C3%A9s_i_Biset Viquipèdia] |
{{ORDENA:Nogués i Biset, Ramon}} |
{{ORDENA:Nogués i Biset, Ramon}} |
Revisió del 14:06, 9 març 2013
Ramon Nogués i Biset (Móra d'Ebre, 1891 - Barcelona, VIII/1963) fou un advocat i polític.
Pertanyia a una família de mitjans propietaris. Se llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Després tornà a Barcelona, on col·laborà als diaris El Poble Català i La Lucha i es vinculà a la Solidaritat Catalana fins que l'abandonà per a fundar el Partit Republicà Català. El 1916 fou processat per les autoritats militars arran d'un discurs a Gandesa (1916) i s'exilià a França.
Quan va tornar, va ser elegit diputat per la província de Tarragona pel Partit Republicà Democràtic Federal. En proclamar-se la Segona República Espanyola, va ser nomenat president de la Diputació provincial de Tarragona i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per l'Extrema Esquerra Radical Socialista, vinculada al grup parlamentari d'ERC. La seva amistat amb Marcel·lí Domingo i Sanjuan el va dur el 1932 a trencar amb ERC i a ingressar al Partit Republicà Radical Socialista Català, però el 1936 l'abandonà per a tornar a ERC. Fou novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 (aquestes en el Front d'Esquerres). Durant la Guerra Civil Espanyola fou vicepresident de les Corts Espanyoles. El 1939, un cop acabada la guerra, s'exilià a França, i fou president de les Corts Republicanes a l'exili. El 1955 va tornar a Barcelona i treballà com a advocat.
Bibliografia
- Ramon Nogués i Biset. De la presidència de la Diputació republicana a la de les Corts a l'exili. Josep Sánchez Cervelló. Arola Editors, 2004. ISBN 84-95985-91-8.