Ramon Nogués Biset.
Ramon Nogués i Biset (Móra d'Ebre, 26/07/1891 – Barcelona, 22/08/1963)[1] fou un advocat i polític.
Pertanyia a una família de mitjans propietaris. Se llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. Després tornà a Barcelona, on col·laborà als diaris El Poble Català i La Lucha i es vinculà a la Solidaritat Catalana fins que l'abandonà per a fundar el Partit Republicà Català. Fou processat per les autoritats militars arran d'un discurs a Gandesa (1916) i arran d'això s'exilià a França uns mesos.
Quan va tornar, va ser elegit diputat per la província de Tarragona pel Partit Republicà Democràtic Federal. En proclamar-se la Segona República Espanyola, va ser nomenat president de la Diputació provincial de Tarragona i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per l'Extrema Esquerra Radical Socialista, vinculada al grup parlamentari d'ERC. La seva amistat amb Marcel·lí Domingo i Sanjuan el va dur el 1932 a trencar amb ERC i a ingressar al Partit Republicà Radical Socialista Català, però el 1936 l'abandonà per a tornar a ERC. Fou novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 (aquestes en el Front d'Esquerres). Durant la Guerra Civil Espanyola fou vicepresident de les Corts Espanyoles. El 1939, un cop acabada la guerra, s'exilià a França, i fou president de les Corts Republicanes a l'exili. El 1955 va tornar a Barcelona i treballà com a advocat.
Va contraure matrimoni amb Maria Anna Pàmies i Navarro.
Un carrer de Tarragona i un altre de Móra d'Ebre porten el seu nom.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ La Vanguardia de 24/08/1963 (pàg. 19). Fou enterrat a la seua població natal.
Bibliografia:
- Ramon Nogués i Biset. De la presidència de la Diputació republicana a la de les Corts a l'exili. Josep Sánchez Cervelló. Arola Editors, 2004. ISBN: 84-95985-91-8.