FANDOM


Ramon M. Riudor Capella (Barcelona, 26/07/1867[1] – Tiana, 20/04/1938)[2] va ser un arquitecte.

Fill del comerciant Ramon Riudor Nin i de la mataronina Antonia Capella Sabadell. Titulat l’agost de 1890. Entre els seus primers treballs hi ha el teatre del Balneari d'en Porcar (1890),[3] al barri de Remolins de Tortosa, i la casa Formosa Ragué (1892) de Sant Sadurní d'Anoia. Realitzarà també un sepulcre per a Porcar i Tió, al cementiri de Poblenou, o de l'Est, a Barcelona (1894).[4] Tot fa pensar que era nebot de la muller de Manel Porcar. Anys més tard farà encara els plànols (1910) de la casa de Bernardo Grego situada a l'Eixample tortosí. Sabem també que la tardor de 1923 com a membre d'una comissió del Col·legi d'Arquitectes (amb Miquel Madorell, Jaume Torres, Andreu Audet, Josep Danés, Lluís Moncunill o Ignasi Brugueras, entre altres), visità la capital de l'Ebre, sent rebuts per Francesc Mestre i Noé i Pau Monguió, llavors arquitecte municipal de la ciutat.[5]

D'ençà de l'any 1900 Riudor va ser arquitecte municipal de Tiana i hi realitzà moltes obres. En són exemples: can Guardiola, ca l'Artusa (1906), el Casino de Tiana[6] (1911-1915), can Boccato (1912) i can Fatjó (1914), can Bretós (1915), la parada del tramvia (1915-16), la casa de la Punxa-can Robert (1916-18), conservada parcialment, can Cruspinera (1917), la reforma de can Mascaró (1920) o can Vergés (1927).

A Barcelona realitzà la casa Joaquim Masachs (1903), les cases Narcís Mariné (1903-1905), la casa Gabriel Aixelà (1904), can Sans Bemet –del que en resta sols la reixa exterior–, el projecte de nova església de Sant Joan d'Horta (1905) i la casa Elimia Trabal de Polit (1911).

A la comarca del Maresme, a Sant Andreu de Llavaneres, hi té can Farnés (1906-1911) i la Sala Matas (1909).

També és obra seua el panteó Serrahima (1905) dins del cementiri de Lloret de Mar.

L'arquitecte va contraure matrimoni amb Carme Carol Rosés i foren pares de Lluís Riudor i Carol (1906-1989), arquitecte, paisatgista i director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1940 i 1968.

Notes i referències Edit

  1. Gentilesa de Maria Teresa Macià Costa.
  2. La Vanguardia de 24/04/1938.
  3. El Orden (Tortosa) de 31/08/1890 i de 28/09/1890.
  4. La Vanguardia d'1/11/1894 (pàgina 3).
  5. Correo de Tortosa de 20/10/1923, pàgina 2.
  6. L'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell (Barcelona, 1930-2012) s'hi refereix en un article publicat per la La Vanguardia d'11/04/1987.
Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.