Ramon Espasa i Oliver (Sant Jaume d'Enveja, 02/12/1940) és un metge i polític que fou diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.
El 1965 es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia general i digestiva.
Començà a militar en el PSUC el 1968, al qual representà en l'Assemblea de Catalunya. Per aquest motiu fou empresonat el 1974. El 1977 fou nomenat membre del comitè central i de la comissió de sanitat del PSUC. De 1982 a 1988 dirigirà la revista Nous Horitzons.
Durant la Generalitat Provisional (1977-1980) fou conseller de sanitat i assistència social. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984. Renuncià a l'escó al Parlament de Catalunya quan fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, formada pel PSUC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE). Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989 i a les de 1993 en els llistes d'Iniciativa per Catalunya.
El 1996 abandonà el PSUC i sota els auspicis de Pasqual Maragall fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 dins les llistes de PSC-CpC. De 2003 a 2006 fou designat Senador per la Comunitat autònoma, on fou ponent de diverses lleis sanitàries