Ilercavònia
(Es crea la pàgina amb «'''Ramon Berenguer IV''', dit ''"el Sant"'' (Barcelona, 1114 - Lou Borg Sant Dalmatz, Piemont, 1162), va ser '''comte de Barcelona''', Girona, Osona, i Cerdanya (1131-116...».)
 
mCap resum de modificació
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''Ramon Berenguer IV''', dit ''"el Sant"'' (Barcelona, 1114 - Lou Borg Sant Dalmatz, Piemont, 1162), va ser '''comte de Barcelona''', Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162), marquès de Tortosa i de Lleida.
+
'''Ramon Berenguer IV''' (Barcelona, 1114 Lou Borg Sant Dalmatz, Piemont, 1162), dit ''"el Sant"'', va ser '''comte de Barcelona''', Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162), [[Marquesat de Tortosa|marquès de Tortosa]] i de Lleida.
   
 
Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131. Conquerí la [[Taifa de Tortosa]] (1148) i l'Emirat de Larida (1149), entre altres.
 
Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131. Conquerí la [[Taifa de Tortosa]] (1148) i l'Emirat de Larida (1149), entre altres.
   
El 1150 amb el seu matrimoni amb Peronella (Osca, 1136-Barcelona, 1173) s'inicià la dinastia Catalanoaragonesa.
+
El 1150 amb el seu matrimoni amb Peronella (Osca, 1136–Barcelona, 1173) s'inicià la dinastia catalanoaragonesa.
   
 
De camí a Torí morí l'agost del 1162. El seu cos va ser traslladat de Gènova fins al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
 
De camí a Torí morí l'agost del 1162. El seu cos va ser traslladat de Gènova fins al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
El succeí el seu fill Alfons I, ''el Cast'', (dit també Alfons II d'Aragó)
+
El succeí el seu fill Alfons I, ''el Cast'', (dit també Alfons II d'Aragó).
   
 
== Inscripció dels [[Reials Col·legis de Tortosa]] ==
 
== Inscripció dels [[Reials Col·legis de Tortosa]] ==
Línia 13: Línia 13:
 
La traducció de la incripció en llatí que l'acompanya, a l'ala nord-oest, diu així: "Vet aquí Berenguer origen il·lustre [de la dinastia] d'Aragó. / D'entre els reis és el gran llibertador de la ciutat. / Era Comte de Barcelona i Catalunya el veu rei. / Davant del teu nom encara tremolen els turcs Ramon.
 
La traducció de la incripció en llatí que l'acompanya, a l'ala nord-oest, diu així: "Vet aquí Berenguer origen il·lustre [de la dinastia] d'Aragó. / D'entre els reis és el gran llibertador de la ciutat. / Era Comte de Barcelona i Catalunya el veu rei. / Davant del teu nom encara tremolen els turcs Ramon.
   
{{cita|'''ECCE BERE(n)GARI(us) SPLE(n)DENS ARAGONIS ORIGO'''
+
{{cita|'''ECCE BERE(n)GVERI(u)S SPLE(n)DENS ARAGONIS ORIGO'''
   
 
'''REGVM HVIVS Vi(n)DEX MAXIM(us) VRBIS ADEST'''
 
'''REGVM HVIVS Vi(n)DEX MAXIM(us) VRBIS ADEST'''
Línia 19: Línia 19:
 
'''BARCINO QVE(m) COMITEM VIDIT CATALONIA REGEM'''
 
'''BARCINO QVE(m) COMITEM VIDIT CATALONIA REGEM'''
   
'''NOMINE TVRCA TREMIT DVM RAIMV(n)DE TVO'''| '''Inscripció Col·legi de St Jaume i de St Maties''', s. XVI}}
+
'''NOMINE TVRCA TREMIT DVM RAIMV(n)DE TVO'''| '''Inscripció del Col·legi de St Jaume i de St Maties''', s. XVI}}
 
{{br}}
 
{{br}}
   
Línia 25: Línia 25:
 
* [[Carta de població de Tortosa]]
 
* [[Carta de població de Tortosa]]
 
* [[Turtuxa]]
 
* [[Turtuxa]]
  +
* [[Jofre]] d'[[Avinyó]], [[Bisbes de Tortosa|bisbe de Tortosa]]
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Línia 30: Línia 31:
   
 
{{ORDENA:Berenguer IV, Ramon}}
 
{{ORDENA:Berenguer IV, Ramon}}
 
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]

Revisió de 18:02, 7 nov 2018

Ramon Berenguer IV (Barcelona, 1114 – Lou Borg Sant Dalmatz, Piemont, 1162), dit "el Sant", va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-1162), marquès de Tortosa i de Lleida.

Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131. Conquerí la Taifa de Tortosa (1148) i l'Emirat de Larida (1149), entre altres.

El 1150 amb el seu matrimoni amb Peronella (Osca, 1136–Barcelona, 1173) s'inicià la dinastia catalanoaragonesa.

De camí a Torí morí l'agost del 1162. El seu cos va ser traslladat de Gènova fins al Monestir de Santa Maria de Ripoll. El succeí el seu fill Alfons I, el Cast, (dit també Alfons II d'Aragó).

Inscripció dels Reials Col·legis de Tortosa[]

Ramon Berenguer i Peronella són representats al fris escultòric dels Reials Col·legis de Sant Jaume i de Sant Maties de Tortosa (seu de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre).

La traducció de la incripció en llatí que l'acompanya, a l'ala nord-oest, diu així: "Vet aquí Berenguer origen il·lustre [de la dinastia] d'Aragó. / D'entre els reis és el gran llibertador de la ciutat. / Era Comte de Barcelona i Catalunya el veu rei. / Davant del teu nom encara tremolen els turcs Ramon.

« ECCE BERE(n)GVERI(u)S SPLE(n)DENS ARAGONIS ORIGO

REGVM HVIVS Vi(n)DEX MAXIM(us) VRBIS ADEST

BARCINO QVE(m) COMITEM VIDIT CATALONIA REGEM

NOMINE TVRCA TREMIT DVM RAIMV(n)DE TVO

»

Inscripció del Col·legi de St Jaume i de St Maties, s. XVI


Vegeu també[]

Enllaços externs[]