Els quarters de Sant Francesc de Tortosa van ser un important edifici militar destinat a l'allotjament de tropa.
Se van edificar al Sitjar, una de les elevacions fortificades de la ciutat, al mateix indret que ocupa l'Hospital Verge de la Cinta. En este indret ja s'havien modernitzat els fortins del Carme (o de la Victòria), el de les Creus i el del Crist (o del Sant Esperit), amb el gran fossat de les esplanetes.
El primer projecte per a l'edificació dels quarters permanents[1] de Tortosa va ser realitzat per l’enginyer en cap Andrés de los Cobos i data del 4 de gener de 1725. L'elevació i eminència del turó[2] permetrien que els quarters fossin reconeguts com una obra monumental i representativa, visible des de qualsevol punt de la capital de l'Ebre. El projecte suposava també un estalvi econòmic en tractar-se d'un paratge inhabitat on no calien fer expropiacions de terrenys ni demolicions de construccions. Durant els dos anys següents només se va emprendre la perforació de la penya, l'excavació del primer dipòsit de la cisterna i el transport de les pedres necessàries al peu de l'obra.
El 1727 l'enginyer director del Principat, Alejandro de Retz, modificava el projecte. No obstant els diferents contratemps van fer que fins el 5 d’abril de 1751 el consistori no lliurés oficialment els quarters a l’Estat Major.
Durant el Franquisme el lloc, abandonat, va ser un punt de barraquisme.
L'any 1963 s'aprovava el projecte d'enderrocament i seguidament s'executava. Els quarters desapareixien així de la silueta urbana.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ En anterioritat s'habilitaven cases particulars i altres edificis. A Tortosa hi va haver quarters d'infanteria al carrer de Sant Blai o al davant de l’església de Sant Antoni del carrer Montcada; i un tercer quarter situat al costat nord de la Catedral; a més de dos quarters de cavalleria situats al carrer Major de Remolins i al carrer de davant l'església de Sant Jaume. El Col·legi de Sant Jordi i l'antiga església de Santo Domingo també van arribar a ser instal·lacions militars.
- ↑ I per això amb problemes de despreniments com els del 1907 o els de febrer de 1962.
Bibliografia:
- Rovira i Marqués, Maria del Mar. «La projecció i construcció dels quarters militars de Tortosa al segle XVIII». Recerca, [en línia], 2015, Núm. 16, p. 205-228, https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/329617 [Consulta: 22-08-2021].