Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat. Ja tenim 3.580 articles!
Pol Sureda, donat a conèixer a la xarxa sobretot pel web El Talp (allotjat a Racó Català), va fer a principis de 2006 una interessant proposta de divisió territorial del domini català, l'anomenada Proposta de divisió administrativo-territorial per a la Catalunya independent.
El punt de partida és la divisió territorial de la segona edició de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC).
Es valoren les regions com a "marcs identitaris i d'espai viscut", com a "elements decisius de vertebració del país i de la consciència nacional". No es tenen en compte els límits administratius imposats pels estats ocupants. Es considera que caldria suprimir els enclavaments municipals i comarcals, i, per tant, els regionals.
El territori nacional de Catalunya és constituït pel domini lingüístic català. Quant als territoris d'adscripció lingüística dubtosa:
Es considera aragonòfona la Vall de Benasc i, per tant, no s'inclou.
Sí, en canvi, la Fenolleda Rossellonesa.
S'inclouen de manera controvertida els municipis de la Vall de Lierp, Vensilló i Sanui i Alins.
Les localitats i contrades amunicipals es tracten com a incloses en els municipis catalans adjacents.
Comarcalització[]
Aquestes són agunes de les solucions que s'adopten:
Es restituïx la Fenolleda Rossellonesa al Rosselló i es reunifica la Cerdanya.
Es reconeixen les més justificades i viables de les comarques preconitzades per la ponència Roca (2000): Alta Segarra, Baix Llobregat Nord (si bé modificat), Lluçanès, Moianès, Segre Mitjà i Selva Marítima.
Es reestructuren les Terres de l'Ebre. Es desestima el Montsià i es reconeixen les comarques del Delta d'Ebre i del Sénia. Es redefinix un únic Maestrat.
S'adopta la comarcalització mallorquina de Barceló: Ciutat, el Raiguer, el Pla, Migjorn, Llevant, les "Badies del Nord-est" (redesignada), Tramuntana i el Pariatge (aquestes darreres, refoses).
Mapa comarcal del domini català segons Pol Sureda (2006)
1.
Rosselló (Perpinyà)
2.
Conflent (Prada)
3.
Vallespir (Ceret)
4.
Capcir (Formiguera)
5.
Cerdanya (Puigcerdà)
6.
Ripollès (Ripoll)
7.
Lluçanès (Prats de Lluçanès)
8.
Osona (Vic)
9.
Solsonès (Solsona)
10.
Berguedà (Berga)
11.
Alta Segarra (Calaf)
12.
Bages (Manresa)
13.
Moianès (Moià)
14.
Anoia (Igualada)
15.
Garrotxa (Olot)
16.
Pla de l’Estany (Banyoles)
17.
Alt Empordà (Figueres)
18.
Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà)
19.
Gironès (Girona)
20.
Selva (Santa Coloma de Farners)
21.
Selva Marítima (Blanes)
22.
Maresme (Mataró)
23.
Vallès Oriental (Granollers)
24.
Vallès Occidental (Sabadell, Terrassa)
25.
Barcelonès (Barcelona)
26.
Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat)
27.
Conca Baixa (Martorell)
28.
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
29.
Baix Penedès (el Vendrell)
30.
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
31.
Priorat (Falset)
32.
Conca de Barberà (Montblanc)
33.
Alt Camp (Valls)
34.
Baix Camp (Reus)
35.
Tarragonès (Tarragona)
36.
Alta Ribagorça (el Pont de Suert)
37.
Baixa Ribagorça (Benavarri)
38.
Pallars Sobirà (Sort)
39.
Pallars Jussà (Tremp)
40.
Andorra (Andorra la Vella)
41.
Alt Urgell (la Seu d’Urgell)
42.
Llitera (Tamarit de Llitera)
43.
Noguera (Balaguer)
44.
Segre Mitjà (Ponts)
45.
Baix Cinca (Fraga)
46.
Segrià (Lleida)
47.
Pla d’Urgell (Mollerussa)
48.
Urgell (Tàrrega)
49.
Segarra (Cervera)
50.
Garrigues (les Borges Blanques)
51.
Ribera d’Ebre (Móra d’Ebre)
52.
Terra Alta (Gandesa)
53.
Matarranya (Vall-de-roures)
54.
Baix Ebre (Tortosa)
55.
Delta d’Ebre (Amposta)
56.
Ports (Morella)
57.
Sénia (Vinaròs)
58.
Maestrat (Albocàsser)
59.
Alcalatén (l’Alcora)
60.
Plana Septentrional (Castelló de la Plana)
61.
Plana Meridional (Borriana)
62.
Camp de Morvedre (Morvedre de Sagunt)
63.
Camp de Túria (Llíria)
64.
Horta (València)
65.
Ribera Alta (Alzira)
66.
Ribera Baixa (Sueca)
67.
Costera (Xàtiva)
68.
Vall d’Albaida (Ontinyent)
69.
Safor (Gandia)
70.
Alcoià (Alcoi)
71.
Comtat (Cocentaina)
72.
Marina Septentrional (Dénia)
73.
Marina Meridional (la Vila Joiosa)
74.
Alacantí (Alacant)
75.
Vall de Novelda (Novelda)
76.
Camp d’Elx (Elx)
77.
Ciutat de Mallorca (Palma)
78.
Tramuntana i Pariatge (Sóller)
79.
Raiguer (Inca)
80.
Pla de Mallorca (Sineu)
81.
Badies de Gregal (Pollença)
82.
Migjorn de Mallorca (Manacor)
83.
Llevant de Mallorca (Capdepera)
84.
Menorca (Maó)
85.
Eivissa i Formentera (la Vila d’Eivissa)
86.
Alguer (l'Alguer)
Regionalització[]
Aquestes són agunes de les solucions que s'adopten:
S'inclou la Cerdanya reunificada al si de la regió del Transpirineu. També allà, el Capcir.
Es reconeix el caràcter regional del Penedès.
Els Ports i el Sénia són adscrits a la regió de les Terres de l’Ebre.
S'adscriuen les dos Marines a la regió de Dellà Xúquer.
Mapa regional del domini català segons Pol Sureda (2006)
