mCap resum de modificació Etiqueta: rte-source |
Cap resum de modificació |
||
(Hi ha 10 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | ''' |
+ | '''Primitivo Sabaté Barjau''' ([[Tortosa]], c. 1886 – Tarragona, 8/08/1939) va ser un doctor en medicina i director de l'[[Hospital de la Santa Creu (Tortosa)|Hospital municipal de la Santa Creu]] de [[Jesús]]. |
− | Fill del doctor Josep Sabaté i Andrés |
+ | Fill del doctor Josep Sabaté i Andrés († 1921) i de Maria Cinta Barjau Domingo<ref>Filla d'Estanislau Barjau i d'''Agustina'' Domingo y Sol.</ref>(† 1901). Se va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona.<ref>''[[El Restaurador]]'' de 01/07/1911 i ''[[El Tiempo]]'' de 14/09/1911.</ref> L'any 1912 va marxar a França per completar els seus estudis<ref>''El Tiempo'', 02/07/1912.</ref> a l'Hospital Necker de París, i uns anys després, l'abril del 1916, va casar-se amb Maria Tomàs i Pastor.<ref>''La Vanguardia'' de 25/04/1916.</ref> |
− | Amb el seu germà, el Dr. Secundí Sabaté<ref> Secundí Sabaté i Barjau va morir als 76 anys el 15 de gener de 1966.</ref> va regentà la Clínica Sabaté.<ref> La Clínica Sabaté, situada a la plaça Alfons XII de Tortosa va inaugurar-se el 26 d'abril del 1916 (''La Vanguardia'' de 27/04/1916).</ref> |
+ | Amb el seu germà, el Dr. Secundí Sabaté<ref> Secundí Sabaté i Barjau va morir als 76 anys el 15 de gener de 1966.</ref> va regentà la Clínica-sanatori Sabaté.<ref> La Clínica Sabaté, situada a la plaça Alfons XII de Tortosa va inaugurar-se el 26 d'abril del 1916 (''La Vanguardia'' de 27/04/1916).</ref> |
− | Va ser regidor de l' |
+ | Va ser [[Regidors de l'Ajuntament de Tortosa|regidor de l'Ajuntament de Tortosa]] i candidat de la ''Coalición de Izquierda'' a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, en les que no va resultar escollit. A Tortosa però va superar en nombre de vots a [[Joaquim Bau i Nolla]], a [[Joan Palau i Mayor|Joan Palau Mayor]] i a [[Daniel Mangrané i Escardó]] que sí resultaren escollits com a diputats per la [[província de Tarragona]]. |
El 1938 va exercir a l'Hospital de Figueres amb la graduació de comandant. |
El 1938 va exercir a l'Hospital de Figueres amb la graduació de comandant. |
||
− | L'11 de març de 1939 va ingressar a la presó de Tortosa. Comdemnat a la pena de mort va ser afusellat a Tarragona el 8 d'agost de 1939, el mateix dia que [[Josep Rodríguez Martínez]]. Una de les acusacions principals que se l'imputaren (a banda d'haver estat membre del Partit Republica Radical-Socialista i regidor) fou "no haver evitat" que tres persones hospitalitzades a Jesús, entre elles el Dr Ramon Ibars Aznárez,<ref>R. Ibars, assassinat l'agost de 1936, havia estat metge a [[la Cava]] ([[Correo de Tortosa]] de 19/9/1930).</ref> foren extretes del centre. Sabaté malgrat ser director només tenia competències en l'àmbit quirúrgic de l'[[Hospital de la Santa Creu (Tortosa)|Hospital]] i durant aquella nit en qüestió no va ser present si bé va deixar clar, en la seua declaració, que el metge de guàrdia, David Maqueda Muñoz, tampoc podria haver-ho evitat. |
+ | L'11 de març de 1939 va ingressar a la presó de Tortosa. Comdemnat a la pena de mort va ser afusellat a Tarragona el 8 d'agost de 1939, el mateix dia que [[Josep Rodríguez Martínez]]. Una de les acusacions principals que se l'imputaren (a banda d'haver estat membre del Partit Republica Radical-Socialista i regidor) fou "no haver evitat" que tres persones hospitalitzades a Jesús, entre elles el Dr Ramon Ibars Aznárez,<ref>R. Ibars, assassinat l'agost de 1936, havia estat metge a [[la Cava]] ([[Correo de Tortosa]] de 19/9/1930).</ref> foren extretes del centre. Sabaté malgrat ser director només tenia competències en l'àmbit quirúrgic de l'[[Hospital de la Santa Creu (Tortosa)|Hospital]] i durant aquella nit en qüestió no va ser present si bé va deixar clar, en la seua declaració, que el metge de guàrdia, David Maqueda Muñoz,<ref>El doctor David Maqueda Muñoz, casat amb Rosa [[Manuel Riba Lledó|Riba]] Gas, va morir a Tortosa als 79 anys el 06/03/1964 (vegeu ''[[La Veu del Baix Ebre|LVBE]]'' número 344 de 10/03/1964).</ref> tampoc podria haver-ho evitat. |
En l'actualitat un carrer de l'EMD de Jesús porta el seu nom.<ref> ''Homenatge al doctor Primitivo Sabaté'' al setmanari [[L'Ebre]] del 26/04/1984.</ref> |
En l'actualitat un carrer de l'EMD de Jesús porta el seu nom.<ref> ''Homenatge al doctor Primitivo Sabaté'' al setmanari [[L'Ebre]] del 26/04/1984.</ref> |
||
+ | |||
+ | Arran de la Llei 11/[[2017]], del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del [[franquisme]],<ref>DOGC, núm. 7.406, de 06/07/2017.</ref> la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal. |
||
== Notes i referències == |
== Notes i referències == |
||
Línia 17: | Línia 19: | ||
== Bibliografia disponible == |
== Bibliografia disponible == |
||
− | * ''Entre Vivències''. [[Josep Subirats i Piñana]]. Viena, 2003. ISBN 84-8330-201-2. |
+ | * ''Entre Vivències''. [[Josep Subirats i Piñana]]. Viena, 2003. ISBN: 84-8330-201-2. |
− | {{ORDENA: |
+ | {{ORDENA:Sabate Barjau, Primitiu}} |
[[Categoria:Biografies]] |
[[Categoria:Biografies]] |
||
[[Categoria:Tortosins]] |
[[Categoria:Tortosins]] |
||
+ | [[Categoria:Metges]] |
Revisió del 10:38, 8 març 2022
Primitivo Sabaté Barjau (Tortosa, c. 1886 – Tarragona, 8/08/1939) va ser un doctor en medicina i director de l'Hospital municipal de la Santa Creu de Jesús.
Fill del doctor Josep Sabaté i Andrés († 1921) i de Maria Cinta Barjau Domingo[1](† 1901). Se va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona.[2] L'any 1912 va marxar a França per completar els seus estudis[3] a l'Hospital Necker de París, i uns anys després, l'abril del 1916, va casar-se amb Maria Tomàs i Pastor.[4]
Amb el seu germà, el Dr. Secundí Sabaté[5] va regentà la Clínica-sanatori Sabaté.[6]
Va ser regidor de l'Ajuntament de Tortosa i candidat de la Coalición de Izquierda a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, en les que no va resultar escollit. A Tortosa però va superar en nombre de vots a Joaquim Bau i Nolla, a Joan Palau Mayor i a Daniel Mangrané i Escardó que sí resultaren escollits com a diputats per la província de Tarragona.
El 1938 va exercir a l'Hospital de Figueres amb la graduació de comandant.
L'11 de març de 1939 va ingressar a la presó de Tortosa. Comdemnat a la pena de mort va ser afusellat a Tarragona el 8 d'agost de 1939, el mateix dia que Josep Rodríguez Martínez. Una de les acusacions principals que se l'imputaren (a banda d'haver estat membre del Partit Republica Radical-Socialista i regidor) fou "no haver evitat" que tres persones hospitalitzades a Jesús, entre elles el Dr Ramon Ibars Aznárez,[7] foren extretes del centre. Sabaté malgrat ser director només tenia competències en l'àmbit quirúrgic de l'Hospital i durant aquella nit en qüestió no va ser present si bé va deixar clar, en la seua declaració, que el metge de guàrdia, David Maqueda Muñoz,[8] tampoc podria haver-ho evitat.
En l'actualitat un carrer de l'EMD de Jesús porta el seu nom.[9]
Arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme,[10] la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal.
Notes i referències
- ↑ Filla d'Estanislau Barjau i d'Agustina Domingo y Sol.
- ↑ El Restaurador de 01/07/1911 i El Tiempo de 14/09/1911.
- ↑ El Tiempo, 02/07/1912.
- ↑ La Vanguardia de 25/04/1916.
- ↑ Secundí Sabaté i Barjau va morir als 76 anys el 15 de gener de 1966.
- ↑ La Clínica Sabaté, situada a la plaça Alfons XII de Tortosa va inaugurar-se el 26 d'abril del 1916 (La Vanguardia de 27/04/1916).
- ↑ R. Ibars, assassinat l'agost de 1936, havia estat metge a la Cava (Correo de Tortosa de 19/9/1930).
- ↑ El doctor David Maqueda Muñoz, casat amb Rosa Riba Gas, va morir a Tortosa als 79 anys el 06/03/1964 (vegeu LVBE número 344 de 10/03/1964).
- ↑ Homenatge al doctor Primitivo Sabaté al setmanari L'Ebre del 26/04/1984.
- ↑ DOGC, núm. 7.406, de 06/07/2017.
Bibliografia disponible
- Entre Vivències. Josep Subirats i Piñana. Viena, 2003. ISBN: 84-8330-201-2.