La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
La política exterior, cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia, i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia) de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbia els dies 29 i 30 de juny. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost. Dels 32 països beligerants, els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «Potències Centrals»: l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària.
La guerra finalitzà amb la signatura de l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals,
Espanya es va mantenir neutral però no va escapar dels escenaris de les activitats militars arran de la guerra submarina. Així les costes de l'Ebre van ser l'escenari del tràgic enfonsament del Medjerda (maig 1917) o de l'Amiral de Kersaint (setembre 1917), entre altres.[1]
Tot i la neutralitat alguns milers de voluntaris van lluitar amb l'exèrcit francès per tal de donar suport als aliats durant la Guerra (vegeu quadre final).[2] A banda exemples propers d'homes reclutats van ser el jove Pedro Carvallo (n. 31/12/1898), fill de l'enginyer agrònom Òscar Carvallo Rodríguez († Amposta, 1931) i de Cecília Meyer, que ingressà al Cos d'aviadors,[3] i Jacques Roig (Garcia, 20/11/1877 – † Zonnebeke, Bèlgica, 03/11/1914) del 142è Regiment d'Infanteria. L'any 1915 també s'incorporà a files Pere Mussó, fill de Giacomo Musso, que retornaria d'Itàlia el 1920.
A les terres de l'Ebre i comarques veïnes se va produir un augment de producció de carbó a Mequinensa i Faió, l'ampliació de l'Electroquímica de Flix o l'increment d’activitat en la construcció naval a Tortosa i Vinaròs[4] i milers de treballadors van anar a França per a executar treballs agrícoles. També un nombrós bestiar cavallí (mules i cavalls) d'origen local va conèixer els escenaris de la cruel guerra. La fi de les hostilitats va suposar la suspensió d'alguns negocis d'exportacions agrícoles.[5]
| Voluntaris[6] de la Primera Guerra Mundial vinculats a les terres de l’Ebre i el Maestrat: | |||
|---|---|---|---|
| Cognoms i nom | dades biogràfiques | Nota | |
| Aiche o Aisa, Vicenç | Vinaròs, 1895 – ? | ||
| Ceuma i Puey, Joaquim | Gandesa, 07/07/1886 – † Auberive, 19/04/1917 | ||
| Ceuma i Puey, Josep | Gandesa, 19/10/1884 – † Dompierre, 04/07/1916 | ||
| Cid Pachant, Antoni | Xerta, ?–? | ||
| Claudi, Francesc | Vinaròs, ?–? | ||
| Curto, Joan Baptista | Xerta, 19/03/1896 – † Auberive, 20/04/1917 | ||
| Domingo i Montserrat, Daniel | Tortosa, 1900 – Castelldefels, 1968 | ||
| Donis, Lluís | Tortosa ?–? | ||
| Esteller, Vicenç | Xerta, ? | va desertar (?) | |
| Estupinyà, Guillem | Tivenys, 19/11/1884 – † Cumières, 20/08/1917 | ||
| Ferré «petit Ferrer» | Tortosa, ? – Verdun ? | ||
| Ferret, Joan | Alfara, 31/07/1892 – † C. H. de Chaumont, 24/08/1917 | ||
| Fuster, Vicenç | Cervera del Maestrat, ? | llicenciat 24-07-1919. | |
| González, Joan | Tortosa, ?–? | ||
| Inglès | Móra d'Ebre, ?–? | ||
| Lajunta Ramos, Josep | Tortosa, ?–? | ||
| Marian | terres de l'Ebre ?–? | ||
| Sòria, Salvador | Ulldecona, ?–? | ||
| Vilanova, Francesc | Vinaròs, ?–? | ||
| Verdera, Ernest | Vinaròs, 01/04/1886 – † Souain, Marne, 26/09/1915 | ||
Notes i referències[]
- ↑ Otro torpedeamiento (El Restaurador de 12/05/1917); Vapor hundido-Nuevo combate (El Restaurador d'11/06/1917).
- ↑ Els «voluntaris catalans» a la gran guerra (1914-1918). David Martínez Fiol. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. ISBN: 84-7826-269-5. Nota: les dades s'han completat però amb documentació de l'Exèrcit francès.
- ↑ Article Recompensa merecida (El Pueblo de 23/05/1917).
- ↑ El Restaurador de 30/12/1918 i de 28/2/1919.
- ↑ El Restaurador d'11/11/1918. Vegeu també l'article “El prestamista internacional” publicat pel diari El Restaurador de 25/02/1919 on se posa de manifest les reserves d'or espanyoles i la balança comercial, la necessitat d'aprofitar-ho i les advertències pertinents.
- ↑ Régiment de marche de la Légion étrangère (RMLE) - Regiment de Marxa de la Legió Estrangera.