El port dels Alfacs, anomenat també de Sant Carles de la Ràpita des de la fi del segle XVIII, és un port natural format per la unió de la Banya a la terra ferma mitjançant l'istme del Trabucador. La boca d'aquest port està compresa entre la punta de la Senieta, al sud de la Ràpita, i la punta del Galatxo, a l'extrem de la Banya. És un dels ports naturals més segurs de la costa catalana per a embarcacions que no calen més de 6 metres.
La costa interior del port pertany als municipis de la Ràpita i d'Amposta. Al primer, el sector meridional, que correspon a la costa de Dins de la Banya (on, més a l'est de la punta de Palma Marina, es troben les Salines de la Trinitat i el seu moll) i a la platja interior del Trabucador, i, a la banda de terra ferma, el sector entre la boca del port i la gola Vella. A Amposta pertany la resta de la banda septentrional, compresa entre la gola Vella i el racó dels Alfacs; al centre d'aquest sector es troba la torre de Sant Joan, antiga torre de defensa contra els pirates.
Història[]
El 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja va ser concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s'havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la mateixa illa l'infant Alfons.
Va ser un dels ports que sota el regnat de Carles III se beneficiaren[1] del Reglamento y Aranceles Reales para el Comercio Libre de España a Indias de 12 d'octubre de 1778 que va permetre el lliure comerç, trencava de manera definitiva amb el monopoli de Cádiz i afavoria l'emigració a Amèrica. Des de Catalunya s'exportaren teixits, vi, aiguardent, fruita seca i paper.
El 1813, durant la Guerra contra Napoleó, hi encallaren divuit vaixells anglesos en intentar endinsar-s'hi: tretze aconseguiren sortir-ne, però la resta, amb la seua tripulació, va caure en mans dels francesos.
El Port de la Ràpita[]
Emplaçat en les coordenades 40º 36º N 0º 36’ E, d'antic el port ja tenia activitat comercial. Sabem que a través d'ell s'exportava regalèssia cap a França al segle XIX[2] o que era parada intermèdia de la línia regular Bilbao-Marsella dels vapors de viatgers de Ybarra y Companía l'any 1930.[3]Havia d'estar connectat amb el Ferrocarril del Val de Zafán però el projecte no va finalitzar-se.
Entre 1943 i 1953 s'hi van realitzar importants obres de remodelació.
Amb un calat de bocana de 7 metres el port té una dàrsena pesquera, una d'esportiva -amb 1.818 amarradors- i una de comercial (Moll Comercial I i II, de 260 i 200 metres respectivament, i amb un calat de 6 metres).[4] El volum comercial registrat de l'any 2011 va ser de 18.063 tones. A través d'ell s'han importat components d'alguns dels parcs eòlics de les Terres de l'Ebre i s'ha exportat arròs, sal, oli d'oliva o adobs.
El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya. Així l'any 2006 va representar prop de l'11% de la facturació de Ports de la Generalitat. Des de l'estiu del 2014 va convertir-se també en escala de creuers. El primer va ser el veler Star Flyer, de fins a 170 passatgers.[5]
Vegeu també[]
- Amiral de Kersaint
- Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa
- Drassanes
- Plataforma Casablanca
- Els Alfacs
- Establiments turístics de les terres de l'Ebre
- Torre de Guardiola
Notes i referències[]
- ↑ Se declara que el puerto de la Ciudad de Tortosa, Alfages[sic] y Fangar sea de entrada y salida (Gaceta de Madrid, núm. 30, de 23/07/1771).
- ↑ La Gaceta de Madrid, número 1.110, de 18/01/1856, recull la notícia de la pèrdua d'un vaixell francès carregat de regalèssia. Pel mateix mitjà coneixem l'estada de tres vaixells de guerra entre els quals la corbeta Villa de Bilbao (Gaceta de Madrid núm. 1.153, d'1/03/1856).
- ↑ Heraldo de Tortosa de 18/02/1930, pàgina 4. No obstant La Unión Patriótica d'1/11/1924 (pàgina 3) parla de l'establiment de la línia regular fins a Bilbao.
- ↑ Serveis al sector comercial: 1 magatzem, una grua fixa manual de 5 tones, 2 grues mòbils (model Imenasa) de 8 t, una grua fixa (model Interna) de 10 t i una grua mòbil (model Dematic) de 20 t.
- ↑ Aquest veler de quatre pals, 111 metres d'eslora i 15 de mànega va fondejar a la badia per primer cop el 9 de juliol de 2014 però no va arribar a atracar fins l'escala del 16 de juliol. El 8 de juliol de 2015 va iniciar la seua segona temporada d'escales. Pertany a l'empresa Star Clippers igual que el veler Star Clipper que atracava al port de la Ràpita el 4 de maig de 2023 posant fi a un llarg parèntesi de set anys.