Pere Llupià i Vidiella (Tortosa, 1944) és un pastisser professional.[1]
Naix a Tortosa però de menut viu i estudia a Roquetes. Als 10 anys se trasllada a Tarragona per raons de treball del seu pare, paleta de professió. Allí alterna els estudis amb tasques de repartidor d'una confiteria.
És un excel·lent dibuixant –assistí a les classes de Ricard Cerveto– i també ha conreat la pintura de temàtica paisatgística.
Va treballar a la pastisseria La Inglesa de Tortosa finalitzant la seua carrera professional a Deltebre amb la seua jubilació. Des de l'any 1982, juntament amb altres professionals, ha impartit nombrosos cursos monogràfics de rebosteria. El 1985 impulsà el I curso teórico práctico i al llarg de cinc anys reuní a professionals d'arreu de Catalunya –com Escribà–, del País Valencià, d'Aragó, etc.[2]
L'Ajuntament de Tortosa li encarregà el pastís de la celebració del Bimil·lenari de Tortosa,[3] per a 5.000 persones, que va servir-se el setembre de 1986 al Parc Municipal Teodor González.
És autor de diversos reculls sobre pastisseria, col·laborador de revistes com Dulcypas[4] o Panorama Confitero i ha format a altres professionals del ram com Valero Munté[5] (pastisseria a Móra d'Ebre i Riba-roja d'Ebre) o als germans Marín,[6] de Camarles.
Casat amb Rosa Moreso Lleixà l'any 1969.
Llibres publicats[]
- Formulario Técnico de Pastelería-Panadería. Pedro Llupià Vidiella (diverses edicions del 1989 fins el 1998); Impremta Cooperativa Gràfica Dertosense. ISBN: 84-404-9893-3.
- Sencillamente ... bombones. Pedro Llupià i Vidiella, 1999; Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense. ISBN 13: 978-84-923538-1-1.
- La pastisseria típica tortosina. Pere Llupià i Vidiella; Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense. DL: 1764-2008.
Notes sobre la pastisseria a Tortosa[]
Entre les pastisseries destacà la històrica confiteria La Inglesa, establerta el 1870, que va ser propietat d'Antoni Matheu[7] (i després dels seus dos fills).[8] L'establiment va tancar portes el 31 de juliol de 2011. Uns anys després, el 10 de gener de 2016, tancava per jubilació la pastisseria Pallarés, al carrer de Sant Blai, després d'una trajectòria de 60 anys. També per jubilació tancava el 6 maig de 2018 la pastisseria Sacher (Ferreries) i la pastisseria Pous d'Amposta (Av. Santa Bàrbara). Resten encara a la capital del Baix Ebre les pastisseries Sant Jordi (fund. 1979) o Peralta (2013), i a més el 18 de novembre de 2024 s'inaugurava un nou establiment de pastisseria Fresquet a l'Eixample. A Tortosa també hi hagué però la confiteria Queralt Sabaté,[9] al carrer Montcada, i La Sarah, la pastisseria dels Aymerich, situada a la Casa de Pilar Fontanet (1912) vora la catedral de Tortosa.
Entre els dolços fabricants hi hagué Miquel Bau i Isern i Xocolates CREO encara actius. Fora de la ciutat, a Xerta on se concentraren diverses empreses, cal citar la fàbrica de José Ricart Mayor que comercialitzava els productes de la marca La Chertolina.[10]
Vegeu també[]
|
Notes i referències[]
- ↑ Citat a Historia de la Confitería y repostería extremeña, del pastisser de Villafranca de los Barros Santiago Román Pellicer (n. 1943). DL: BA-194-1998. Indugrafis Artes Gráficas (Badajoz).
- ↑ Els assistents s'allotjaven al Parador de Tortosa i visitaven espais com el Delta de l'Ebre o el Massís del Port, donant a conèixer així el territori.
- ↑ De gairebé 600 kg (Ebre Informes de 17/09/1986, pàgina 6).
- ↑ Des del 1986.
- ↑ Valero. Sabors i textures, aromes i sensacions. Valero Munté Baldira. Ed. Parnass, 2015. ISBN: 978-84-943519-9-0.
- ↑ Revista L'Estel, 1a quinzena de gener de 2009.
- ↑ El pastisser, i regidor de l'Ajuntament de Tortosa, Antoni Matheu va morir el 02/03/1894, mesos després que la seua dona Maria Garcia († 1893).
- ↑ Josep Matheu Garcia va morir el febrer de 1932 i Antoni Matheu Garcia el 1939. Este últim nascut c. 1874 s'havia casat amb Matilde Guimerà.
- ↑ La Verdad de 03/10/1900.
- ↑ Marca amb número de registre 6.378 (Arxiu històric de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques); data de sol·licitud 17/12/1897; concedida el 18/05/1898 i caducada el 6/7/1933.