Pau Monguió i Segura (Tarragona, 10/7/1865 – Barcelona, 21/01/1956) va ser un arquitecte.
Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i va obtenir el títol el 1889; va tindre-hi com a professors a Lluís Domènech i Montaner, Antoni Rovira i Trias o August Font i Carreras.
Va ser el primer arquitecte municipal de Tarragona, on va construir l'església i convent neogòtic dels carmelites (1897) i la reixa de la Catedral de Tarragona (1893). El 1901 dirigia la restauració del claustre de la Iglesia de San Pedro (Terol) com arquitecte municipal. D'esta primera etapa aragonesa són també la casa Escriche i les Escuelas del Arrabal, que des de 1987 són la seu de l'Arxiu Històric Provincial.
Entre el 25 de novembre de 1901 i el desembre de 1908 va ser l'arquitecte municipal de Tortosa, on va fer de mestre als alumnes obrers (1903) i en la qual va deixar notables construccions[1]: la casa Camós (1904), la casa Ramona Sechí (1904, remodelada 10 anys després pel mestre d'obres Josep M. Vaquer), l'Escorxador Públic de Tortosa (projectat el 1905 i construït entre 1906 i 1908), la casa-xalet Ferran Pallarés, la casa Facund Segarra –o casa del Dr. J. Matheu– i la casa de Na Pilar Fontanet[2] (coneguda també com a casa Grego-Sabaté, 1908). I encara, en una segona etapa, l'escalinata d'accés al llac nou del Parc Municipal (1921) o la casa David Pinyana (1923).
El desembre de 1908 va marxar novament a Terol, com a arquitecte provincial, ocupant-hi novament plaça d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. Allà sobresurten la portada neomudèjar de la Catedral (1909-1910), el teatre Marín, la casa Ferran (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrileña, la restauració del Teatro Municipal, la Iglesia de El Salvador (barri de Villaspesa, 1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Va ser membre de la Real Sociedad Económica Turolense de Amigos del País, arribant a ser president de la secció d'Instrucció i Belles Arts.
L'arquitecte va contraure matrimoni amb Pilar Fonts Barberà i foren pares de Paquita, de Teresa († Tortosa, 1903), de Magdalena († Tortosa, 1906), de l'arquitecte Pau (Tarragona, 1892-Barcelona, 1982) i del que seria metge Josep Monguió Fonts (Tortosa, 1907).
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Per a un futur estudi, encara pendent, el catàleg de P. Monguió al Baix Ebre probablement se pot ampliar amb l'edifici de l'avinguda Goles de l'Ebre 213 de la Cava (casa del Dr. Guillermo Crespo) ja que estilísticament sembla ser una obra seua dels primers anys del segle XX. Presenta un sòcol de pedra, s'hi fa un ús característic de la decoració ceràmica i té un remat superior de línies corbes i unes motllures que emmarquen els balcons que recorden inevitablement la casa Matheu de l'Eixample de Tortosa.
- ↑ La seua façana ha estat restaurada íntegrament entre 2011 i 2012.