Ilercavònia
Advertisement

El Passatge Franquet és un edifici singular de Tortosa construït als inicis de la Restauració sent alcalde de Tortosa el conservador Trinidad García Bermejo. Forma part del Catàleg d'Edificis de Caràcter Històric de la ciutat.

Promogut –1877–[1] per Rufo Franquet estava destinat a lloguer. Anteriorment este propietari havia fet edificar la casa Franquet (c. 1869) que ocupa un solar de 300m2 en forma de tascó al carrer Montcada número 1 i amb façana també al carrer de l’Àngel, de cinc pisos i amb baixos comercials.

El PASAGE FRANQUET (1877)[2] va ser construït sobre un solar[3] entre mitgeres d'uns 540 m2 que a través d’un passatge amb una longitud d'uns 34,5 metres –tancat per unes grans portes-reixa obra dels Vericat– comunica els carrers Ciutat i Canvis. Un pati d'uns 53 m2 quadrats separa les dues escales (N i S). La façana principal del carrer Ciutat amida uns 18 metres. Té baixos comercials, entresòl i quatre pisos. L'edifici que podria ser obra del mestre de cases Josep Jacint Grifoll Castells (1826-1882) se situava en un lloc privilegiat vora l'antic pont de barques, en un solar adjacent al del vell edifici, ja desaparegut, que havia sigut l'Ajuntament de Tortosa.

Als seus baixos hi va haver la impremta de Correo de Tortosa, Vida Tortosina o la sabateria de Felipe Garcia[4]… i més modernament alguns magatzems o el bar de Xavier Mestre al carrer Canvis.[5] Actualment al carrer Ciutat hi ha la sala d'exposicions de la ceramista Cinta Dalmau.

Durant la Guerra Civil Espanyola va salvar-se tot i que edificis veïns van ser destruïts. L'any 2011 es van fer treballs de pintura a la zona interior i el 2013 els de manteniment de les façanes (pintant-ne la meitat nord de l'escala 2).

Les façanes amb una decoració senzilla però efectiva estan fetes amb maons revestits de morter i presenten de dalt a baix un conjunt de balconades amb baranes de ferro, destacant la central del pis principal per la seua longitud i pels petits permòdols. La façana dels baixos està rematada amb pedra amb un acabat encoixinat. Les obertures són allindades (tot i que als patis interiors, sobre el corredor cobert, n'hi ha d’arc de mig punt). Estan remarcades per brancals o muntants amb pilastres adossades que màxim fins al segon pis tenen fust estriat i capitells classicistes.

La cornisa està formada per uns permòdols que tenen situat entre ells un motiu decoratiu semblant a una gran flor, per sota de la qual se desplega una línia d'arqueria conopial creada pel morter.

Els Franquet-Ferreres[]

Rufo Franquet i Alomà (c. 1818 – 04/05/1886)[6] va ser una de les fortunes més notables de la ciutat de Tortosa. Va casar-se amb Lluïsa Ferreres († I/1886)[7] i van ser pares de família nombrosa:

  • Pedro Franquet Ferreres que mor el 1918 (El Restaurador de 16/12/1918).
  • José Franquet Ferreres (†13/07/1897);[8] advocat, propietari, polític, director del Correo de las Familias i un dels concessionaris del Pont de la Cinta. El desembre de 1880[9] va casar-se amb Teresa Homedes Cabrera (†24/01/1882)[10] neboda del general Ramon Cabrera. Foren els pares de l'advocat i alcalde (1930-primers mesos de 1931) conservador José Rufo Franquet Homedes.
  • Teresa Franquet Ferreres que va morir el 4 de març de 1915 als 71 anys (El Restaurador de 9/03/1915). Va ser la mare de Pedro Blasi i Franquet, director del Banc de Tortosa. Casada amb Antoni Oliveres Generés propietari -1880- del Palau Capmany foren els pares de l'oftalmòleg Antoni Oliveres Franquet († 3-03-1956).
  • Maria de la Cinta Franquet Ferreres que mor als 82 anys el 3 de febrer de 1931 (Heraldo de Tortosa de 6/02/1931).
  • Rufo Franquet Ferreres (1857–1934), comerciant, casat amb Anna Navarro Borràs († III/1890). Va morir el 25 de gener de 1934 als 77 anys.[11]

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. I del 1876 és un edifici del carrer Replà/carrer del Bou (MV) al barri del Rastre.
  2. A Barcelona ja existien el Passatge Bacardí (1857) que uneix la Rambla amb la Plaça Reial de Barcelona; el Passatge Sert; el Pasage de la Paz (1871) a prop de la Rambla i es feia el Pasage del Crédito (1875-1879) molt a prop de la Plaça de Sant Jaume.
  3. En bona part havia estat propietat del marquès de las Atalayuelas.
  4. L'any 1918 se traslladava als baixos del Palau Despuig (El Restaurador d'11/02/1918).
  5. El bar de Xavier Mestre va tancar el 2008. Entre els anys 2017-2021 un nou cafè -anomenat Lo Passatge- va ocupar el seu lloc.
  6. Diario de Tortosa de 5/05/1886.
  7. La Verdad núm. 298 d’11/01/1886.
  8. El Estandarte Católico i Diario de Tortosa de 14/07/1897.
  9. El Correo de las Familias núm. 52 de 25/12/1880.
  10. Semanario El Correo de las Familias, núm. 5 de 29/01/1882.
  11. Correo de Tortosa de 25 i de 26/01/1934.
Advertisement