Ilercavònia
Advertisement

Un parc eòlic és un indret on hi ha una agrupació d'aerogeneradors que produeixen energia elèctrica a partir de la força del vent. Els parcs eòlics es poden emplaçar bé a terra o a la mar (offshore), els primers dels quals són els més habituals.

El nombre d'aerogeneradors que componen un parc és molt variable, i depèn fonamentalment de la superfície disponible i de les característiques del vent a l'emplaçament. Abans de construir un parc eòlic s'estudia el vent a l'emplaçament elegit durant un temps que sol ser superior a un any. Per a això s'instal·len penells i anemòmetres. Amb les dades recollides es traça una rosa dels vents que indica les direccions predominants del vent i la seua velocitat. El primer parc eòlic català, amb finalitats comercials, va ser el parc eòlic del Baix Ebre (terme de Tortosa), inaugurat el 1995.

L'impacte visual dels aerogeneradors i la concentració de parcs ha provocat la constitució de plataformes ciutadanes com la creada a la Terra Alta.

Els parcs eòlics a la Terra Alta[]

La Terra Alta ha esdevingut una de les zones amb major presència de parcs d'energia eòlica de Catalunya. A la comarca, s'hi ubicaran deu centrals eòliques promogudes per tres empreses, que utilitzaran conjuntament la línia d'evacuació d'AERTA. En primer lloc, la companyia Electricidade de Portugal promou els parcs de Corbera (de 22 aerogeneradors), ubicat al terme de Corbera d'Ebre; Vilalba (21 aerogeneradors), a Vilalba dels Arcs; Torre Madrina (20 molins; en breu), als termes de Gandesa i Batea; Coll del Moro (20 aerogeneradors; en funcionament), a Batea i Bot; i el parc de Vilalba dels Arcs (amb 10 molins), ubicat al mateix municipi. En segon lloc, l'empresa Fersa Energies Renovables promou tres centrals eòliques: les de Mudefer (25 aerogeneradors) i Mudefer II (7 molins), al terme municipal de Caseres; i el dels Pessells (17 aerogeneradors), a Horta de Sant Joan, central que ha provocat l'oposició frontal del municipi. Els dos parcs de Caseres estan en construcció, mentre que el d'Horta de Sant Joan es troba en l'última fase de tramitació.

Finalment, l'empresa Copcisa promou dos parcs eòlics. D'una banda, el de la Fatarella (21 molins), ubicat al mateix municipi, que es troba en la fase final de tramitació. De l'altra, el de Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, amb 20 molins que està encara en una fase mitja de tramitació. Els promotors confien que les deu centrals, que sumen un total de 183 aerogeneradors, entrin en funcionament l'any 2010. No obstant, les dues de Caseres i les cinc promogudes per Electricidade de Portugal podran estar operatives aquest 2009.

Els deu parcs eòlics evacuaran una potència total d'uns 450 megawatts. L'energia que ve de cada parc serà de 132 quilovolts i la gran estació transformadora construïda a la Fatarella la transformarà a 220 quilovolts. L'energia seguirà a aquesta potència fins a l'estació de Riba-roja, on es connectarà amb Red Eléctrica. Tota la infraestructura elèctrica -les torres, cablejat, l'estació transformadora de la Fatarella i les cinc subestacions que hi ha als parcs eòlics de la comarca-, es va començar a construir l'octubre del 2007 i al 2009 ja estava enllestida.

La subestació de Riba-roja d'Ebre connecta amb la línia d'evacuació d'Aprofitament Energies Renovables de l'Ebre (AERE), de 33 quilòmetres, que evacua l'energia produïda pels vuit parcs eòlics del Segrià i les Garrigues. Així, l'energia generada per aquestes centrals se connectarà a Red Eléctrica a través de l'estació de Riba-roja. La potència produïda pels parcs que evacuaran a través de la línia d'AERE -que tindrà subestacions a Maials, Almatret i la Granadella- és també d'uns 450 megawatts. Les obres de la línia d'AERE finalitzaran l'agost del 2009 i l'empresa preveu que es pugui connectar a Red Eléctrica l'any 2010.

D'altra banda, està previst construir una nova línia d'evacuació (BERTA), que evacuaria l'energia dels parcs més propers a la zona del massís dels Ports.[1]

Parcs eòlics a les Terres de l'Ebre[]

  • Parc eòlic del Baix Ebre. Tortosa; 27 aerogeneradors.
  • Parc eòlic de les Colladetes. El Perelló; 1999-2000; 54 aerogeneradors de 45,5 metres d'alçada amb una potència total de 36,63 MW.
  • Parc eòlic de les Calobres. El Perelló; 2001; 17 aerogeneradors amb una potència total de 12,75 MW.
  • Parc eòlic Terranova Energy. Tortosa. Té 23 aerogeneradors de 90 metres d'alçada.
  • Parc eòlic Ecovent. Tortosa. Inaugurat el 2006, compta amb 37 aerogeneradors de 60 metres d'alçada.
  • Parc eòlic de Vilalba dels Arcs. Vilalba dels Arcs. Conjunt de 3 parcs eòlics (31 aerogeneradors) posats en funcionament el 2010.
  • Parc eòlic de Mudèfer (Caseres). Entra en funcionament el 2010. 29 aerogeneradors de 1.500 kW de potència unitària.[2]
  • Parc eòlic de La Fatarella (EDP Renovables). Entra en funcionament el 29 d'agost de 2011. Potència total 48,3 MW; 21 aerogeneradors.
  • Parc eòlic Torre Madrina. Batea, Gandesa i Vilalba dels Arcs. Potència total 48 MW; 20 aerogeneradors de 2.400 kW de potència nominal cadascun.[3]
  • Parc eòlic de Barbers. Ascó, Móra d'Ebre i Garcia; entra en funcionament l'agost de 2012 (potència total 30 MW); 12 aerogeneradors de 2.500 kW de potència nominal cadascun.[4]
  • Parc eòlic del Coll del Moro. Bot, Batea, Gandesa i Caseres; entra en funcionament el setembre de 2012 (potència 48 MW); 20 aerogenadors de 2.500 kW.[5]
  • Parc eòlic de Barrancs. Vilalba dels Arcs; 2021, en construcció (potència: 22,8 MW); 6 aerogeneradors.
  • Parc eòlic de Punta Redona. Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca; 2021, en construcció (potència: 26,6 MW); 7 aerogeneradors.

Referències[]

  1. Article titulat La Terra Alta evacuarà l'energia necessària per abastir un milió de persones a l'any publicat al Diari de Tarragona el dimecres 17/06/2009.
  2. Resolución del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General d'Energia i Mines, sobre la publicación de la Resolución de fecha 18 de Noviembre de 2003, de autorización administrativa del parque eólico "Mudéfer", en el término municipal de Caseres (comarca de la Terra Alta) (BOE, núm. 5, de 6/01/2004).
  3. BOE, núm. 14, de 16/01/2010.
  4. BOE, número 146, de 20/06/2011.
  5. BOE, número 247, de 13/10/2011.
Advertisement