|
Este article tracta sobre la zona protegida que hi ha a la desembocadura del riu Ebre. Per a altres significats, vegeu «Delta de l'Ebre». |
El Parc natural del Delta de l'Ebre és una zona del Delta de l'Ebre situada a la desembocadura del riu que li dóna nom, a la província de Tarragona, entre les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional de Catalunya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees (3.979 hectàrees a l'hemidelta dret i 3.757 hectàrees a l'hemidelta esquerre), sent el primer parc natural creat a les Terres de l'Ebre. És zona ZEPA i espai del Conveni de Ramsar i forma part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre.[1]
Està situat als termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Deltebre, la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.
El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i del parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.
Problemàtica mediambiental:[]
La instal·lació de grans preses hidroelèctriques al curs fluvial (Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Flix, etc) han frenat el creixement del Delta. L'erosió marina és major que els sediments dipositats pel riu, contribuint així, a la desaparició de molts metres de terra i afavorint el retrocés del Delta. A estos problemes s'ha d'afegir l'enfonsament de la plataforma deltaica (subsidència), la intrusió salina, la introducció d'espècies[2] i els furtius,[3] la problemàtica de nous transvasaments, la disminució del cabal del riu Ebre, els focus contaminants (antiga Inquinosa de Sabiñanigo, pantà de Flix...), etc.
Espais protegits[]
- Hemidelta dret: península de la Banya, bassa de la Tancada, bassa de la Nòria, bassa de l'Encanyissada, ullals de Casablanca, ullals de Baltasar, bassa de la Platjola, bassa de l'Alfacada (o de l'Aufacada), illa de Buda.
- Hemidelta esquerre: illa de Sant Antoni, el Garxal, bassa del Canal Vell, bassa de les Olles, península del Fangar.
Protecció i legislació[]
Tot i que el 1962 la UNESCO va decidir incloure'l a la llista de zones humides susceptibles de ser conservades, no va ser fins el 1983, amb el Decret 357/1983, de 4 d'agost, que va declarar-se com a Parc Natural (DOGC, número 359, de 31/08/1983). Este decret va ser substituït pel Decret 332/1986, de 23 d'octubre, que ampliava la protecció a les reserves naturals de la Punta de la Banya i l'illa de Sapinya (DOGC, número 779, de 17/12/1986). Deu anys després, amb el Decret 269/1996, de 23 de juliol, s'aprovà el canvi de nom i la modificació de la superfície de la reserva de caça de l'Encanyissada, a més d'ampliar els límits del PNDE (DOGC, número 2.236, de 29/07/1996).
Atenent a la Directiva 79/409/CEE del Consell de la Unió Europea, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres el Parc ha estat classificat com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).[4] El 1993 el PNDE també va ser inclòs a la llista del Conveni de zones humides d'importància internacional (Convenció de Ramsar; BOE, número 73, de 26 de març de 1993).
El Parc forma part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre.[5]
Cens hivernal d'ocells 2014[]
Van comptabilitzar-se 315.343 ocells aquàtics, màxim valor que s’ha enregistrat des de l'inici d'aquest tipus de cens (1972) i que se situa un 29,1% per sobre de la mitjana dels efectius hivernals dels darrers 10 anys. El grup més destacat ha estat el dels anàtids (51% dels efectius), en què sobresurten l'ànec collverd Anas platyrhynchos, el xarxet A. crecca i l'ànec cullerot A. clypeata, amb 85.576, 28.865 i 24.260 ocells, respectivament. En els casos de l'ànec collverd i de l'ànec griset A. strepera, amb 6.428 exemplars, s'han assolit els valors màxims de tota la sèrie històrica. Per llur raresa a Catalunya, destaquen 1 exemplar d’ànec glacial Clangula hyemalis, 1 de morell buixot Aythya marila, 5 de morell xocolater Aythya nyroca i 9 de xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris.
Els limícoles constitueixen el segon grup d'ocells aquàtics millor representat, amb 80.830 exemplars (26% del total). Enguany s'ha assolit, per cinquè any consecutiu, el màxim absolut de tot el registre històric. Per llur abundància, destaquen el territ variant Calidris alpina i la fredeluga Vanellus vanellus, amb 44.991 i 14.687 exemplars, respectivament. No obstant això, el territ menut Calidris minuta, una espècie que en els darrers anys superava els 9.000 exemplars, enguany s'ha situat per sota dels 5.600. D’entre les espècies més accidentals, sobresurten 1 exemplar de daurada petita del Pacífic Pluvialis fulva (un rar divagant americà), 1 exemplar de siseta Tringa stagnatilis i 11 exemplars de territ de Temminck Calidris temminckii.
Els ardeids han presentat resultats molt contrastats segons l'espècie considerada, ja que mentre que algunes, com ara l'agró blanc Egretta alba i el martinet de nit Nycticorax nycticorax, han assolit màxims històrics, d'altres, particularment el martinet blanc Egretta garzetta i l'esplugabous Bubulcus ibis, han mostrat significatives davallades d'un 30-40% en relació amb els 10 darrers anys.
Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 17.971 flamencs Phoenicopterus roseus (màxim registre històric), els 3.899 capons reials Plegadis falcinellus i els 100 becplaners Platalea leucorodia.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu també la "Resolución de 20 de noviembre de 2015, de la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, por la que se integran en la Red de Áreas Marinas Protegidas de España las zonas de especial protección para las aves marinas de la Red Natura 2000” (BOE, número 18, de 21/01/2016) que inclou l'espai marí del Delta de l'Ebre-Illes Columbretes (codi ZEC: ES0000512).
- ↑ Resolució ARP/1194/2016, de 26 d'abril, per la qual es fixen mesures obligatòries de lluita contra el cargol poma (Pomacea sp.) a la zona demarcada de les comarques del Baix Ebre i el Montsià (DOGC 7.119 de 12/05/2016).
- ↑ Denuncien dos persones per pescar angules de forma furtiva al delta de l’Ebre; article publicat per aguaita.cat el 31/01/2024.
- ↑ N'hi ha catalogades 337 espècies (2012).
- ↑ El 28 de maig de 2013 les Terres de l'Ebre van ser declarades Reserva de la Biosafera per la UNESCO.