Ilercavònia
Advertisement

El Palau episcopal de Tortosa és un edifici gòtic situat enfront de la catedral de Tortosa.

L'edifici fou construït al segle XIV tot i que ha sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliació realitzada el segle XVIII (amb un edifici adjacent)[1] i el segle XIX. El seu promotor principal fou el bisbe Berenguer Desprats (1316-1340). Un primer palau romànic se situa en un edifici davant de la porta del carrer Croera. Aquest encara conserva elements estructurals: contraforts –visibles des de l'exterior–, arcs, columnes i capitells romànics al seu interior.

Antigament el palau gòtic limitava amb el mateix riu Ebre[2] però des de la construcció dels murs de contenció de l'Ebre i de la carretera durant el franquisme ja no és així. Malgrat els canvis i malgrat la necessitat de més actuacions de restauració continua sent el palau episcopal més bell de Catalunya. El 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic d'interès nacional.[3]

El conjunt actual ocupa gairebé 2.200 metres quadrats i una línia de façana fluvial de 64 metres per un altra d'uns 42 metres al carrer Croera.

El pati constitueix el nucli principal de la construcció des del qual una àmplia escala voladissa permet l'accés al primer pis on se conserven dos galeries, formades per arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust quadrilobulat i capitells amb decoració vegetal. En aquest mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element més destacable del conjunt, a la que s'accedeix a través d'una espaiosa sala gòtica. La façana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultòric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella el complementa una magnífica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes raconeres.

Dedicat l'edifici a administració de la diòcesi de Tortosa el darrer bisbe que hi visqué va ser Manuel Moll i Salord.

Al palau s'hi troba l'Arxiu Històric Diocesà.

El novembre de 2020 el palau va esdevenir una localització del rodatge de la sèrie Los herederos de la tierra, continuació de La catedral del mar.[4]

Actuacions restauradores[]

Durant el segle XIX el pati es va haver de desmuntar i tornar a construir (se conserven fotografies on s’aprecia la tercera galeria, l'est). S'hi feren també actuacions a la porta d'entrada a la Capella dirigides per Joan Abril, arquitecte diocesà, durant el pontificat del bisbe Aznar i Pueyo.[5] Després de la Guerra Civil hi va actuar Regiones Devastadas.[6] Greus desperfectes van portar-lo a anys d'apuntalament fins que l'any 1995, s'hi feren obres de restauració de la galeria gòtica i dues sales de la planta baixa (el “tinellet”). El març de 2012 novament va haver d'actuar-se sobre la galeria oest.

Durant el 2013 es duen a terme obres sobre l'edifici adjacent al Palau episcopal[7] realitzant treballs sobre el sostre de teules àrabs. S'actuà també sobre les humitats de l'edifici que ocupava l'Hospitalitat de Lourdes[8] (Casa del Vicariat),[9] adjacent al palau pel nord.

Les actuacions van continuar el 2015 i el 22 de desembre quedaven inaugurades les obres d'accés al palau.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Aquest annex ha estat identificat amb l'antic Hostal dels Bruel. A l'exterior d'aquesta construcció existeix una inscripció a la façana sud que recorda el desbordament del riu el 1787; diu així: HAC TENVS EXVNDANS DERTOSAM YNVASIT I[BER]VS / HINC PROTRIVIT AGROS FLVCTIBVS INDE DOMOS / FREMUIT POPVLUS MAGNIS REUOLVTVS IN VNDIS / PARS TRABIBVS SALUI, PARS PERIERE SIMVL / GENTEM NON EXPERTAM SPES NON CAUTA FEFELLIT / QVI LEGIS EXITIO DISCE CAUERE PATRVM / DIE IX OCTOBRIS ANNI MDCCLXXXVII.
  2. Vegeu-ne una fotografia del 1923 feta per Josep Salvany i Blanch. Hi ha però altres imatges com: la façana del palau, la porta exterior de la capella del palau, la porta interior de la capella del palau, el sostre de la capella o les golfes del palau, entre altres.
  3. Gaceta de Madrid, número 155, de 4/6/1931.
  4. Tortosa, escenari del rodatge de ‘Los herederos de la tierra’, nova sèrie de Netflix; article publicat per marfanta.com el 22/11/2020.
  5. Un capítol de la meva actuació a Tortosa. Joan Abril i Guanyabens. Darrera edició per la Cooperativa Gràfica Dertosense (1985). ISBN: 84-86302-03-X.
  6. La reconstrucció de Tortosa (1940-1957): actuació de l'organisme estatal Direcció General de "Regiones Devastadas" en la reconstrucció de Tortosa i altres pobles riberencs afectats per la Batalla de l'Ebre. Josep Bayerri i Carme Bayerri Polo. Orde de la Cucafera, 1993. ISBN: 84-604-5147-X.
  7. Officialatus Episcopi Diocesani / Tribunal Eclesiàstic.
  8. Així una excavació arqueològica en el subsòl d'aquest edifici va posar el descobert restes romanes de gran interès de l'antiga Dertosa.
  9. Des de maig de 2017 l'edifici és seu de Càritas Diocesana.
Advertisement