(Es crea la pàgina amb «El '''Palau Oriol''' és un edifici històric del segle XV de Tortosa. És l'antic palau dels Marco i va ser propietat dels marquesos de Bellet. Situat a...».) |
m (enllaç intern) |
||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | El '''Palau Oriol''' és un edifici històric del [[segle XV]] de [[Tortosa]]. |
+ | El '''Palau Oriol''' és un edifici històric del [[segle XV]] de [[Tortosa]]. |
| − | És l'antic palau dels Marco i va ser propietat dels [[marquesos de Bellet]]. Situat al costat del [[Palau Despuig]] |
+ | És l'antic palau dels Marco i va ser propietat dels [[marquesos de Bellet]]. Situat al costat del [[Palau Despuig]] –al que des de [[2012]] torna a estar connectat– ocupa un solar de poc més de 200 metres quadrats. |
| − | Va acollir l'[[Escola d'Art i Disseny de Tortosa|Escola d'Arts i Oficis]] del 1974 al 1994 i des de llavors és la seu del Conservatori de Música que s'hi traslladà des de l'edifici del Banc d'Espanya. |
+ | Va acollir l'[[Escola d'Art i Disseny de Tortosa|Escola d'Arts i Oficis]] del 1974 al 1994 i des de llavors és la seu del Conservatori de Música que s'hi traslladà des de l'[[Banc d'Espanya (Tortosa)|edifici del Banc d'Espanya]]. |
| − | L'edifici és un dels protagonistes d'una fotografia del carrer de la Rosa inundat arran de l'històric desbordament del riu [[Ebre]] del 23 d'octubre del 1907.<ref>Aquesta fotografia de [[Francesc Mestre i Noé|Francesc Mestre]] està feta des de la casa dels marquesos de la Roca -després de Diego de León- i va |
+ | L'edifici és un dels protagonistes d'una fotografia del carrer de la Rosa inundat arran de l'històric desbordament del riu [[Ebre]] del 23 d'octubre del 1907.<ref>Aquesta fotografia de [[Francesc Mestre i Noé|Francesc Mestre]] està feta des de la casa dels marquesos de la Roca -després de [[Diego de León y Núñez-Robres|Diego de León]]- i va ocupar la [http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001407611 portada del número 231 de La Ilustració Catalana] (Barcelona, 03/11/1907). Vegeu també les pàgines 14 i 15 del mateix número i les pàgines 7 i 8 del [http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001407748 número 233 de 17/11/1907].</ref> |
== Descripció i història == |
== Descripció i història == |
||
La seua façana d'uns 15 metres d'ample té una portalada d'arc de mig punt, adovellat, i finestrals rectangulars. La part superior ve caracteritzada per una galeria de cinc arcs rebaixats i un petit ràfec o barcacana. Des del pati interior parteix l'escala, coberta, i molt restaurada. Únicament la part baixa correspon a la construcció original amb el seu pou de pedra. L'actuació feta per la [[Diputació de Tarragona|Diputació]] (1971-1974) a més a més de modificar la galeria superior hi va afegir elements de l'antic palau dels Purroy del carrer Mercaders<ref>D'altres elements del palau dels Purroy van anar a parar al bar del [[La Suda de Tortosa|Parador de Turisme]] i tres caps de biga són al [[Museu de Tortosa]].</ref> que va ensorrar-se el 1973. El Palau Oriol conserva també embigats policroms amb representacions heràldiques. |
La seua façana d'uns 15 metres d'ample té una portalada d'arc de mig punt, adovellat, i finestrals rectangulars. La part superior ve caracteritzada per una galeria de cinc arcs rebaixats i un petit ràfec o barcacana. Des del pati interior parteix l'escala, coberta, i molt restaurada. Únicament la part baixa correspon a la construcció original amb el seu pou de pedra. L'actuació feta per la [[Diputació de Tarragona|Diputació]] (1971-1974) a més a més de modificar la galeria superior hi va afegir elements de l'antic palau dels Purroy del carrer Mercaders<ref>D'altres elements del palau dels Purroy van anar a parar al bar del [[La Suda de Tortosa|Parador de Turisme]] i tres caps de biga són al [[Museu de Tortosa]].</ref> que va ensorrar-se el 1973. El Palau Oriol conserva també embigats policroms amb representacions heràldiques. |
||
| − | L'edifici va ser la primera seu de l'Audiència de lo Criminal, el 1882; el 1890 va convertir-se en la seu d'un Casino,<ref>''[[Correo de Tortosa]]'' de 25/02/1890.</ref> el Círcol Mercantil i Agrícola.<ref>Heraldo de 04/12/1935.</ref> La seua singularitat sempre ha estat motiu de consideració; així per exemple [[Heraldo de Tortosa]] (22/8/1928; pàgina 3) no va dubtar en demanar que fos netejat "el encaladado con que ha sido afeada una parte de la fachada de la señorial morada". Més modernament també se n'ha reclamat |
+ | L'edifici va ser la primera seu de l'Audiència de lo Criminal, el 1882; el 1890 va convertir-se en la seu d'un Casino,<ref>''[[Correo de Tortosa]]'' de 25/02/1890.</ref> el Círcol Mercantil i Agrícola.<ref>Heraldo de 04/12/1935.</ref> La seua singularitat sempre ha estat motiu de consideració; així per exemple ''[[Heraldo de Tortosa]]'' (22/8/1928; pàgina 3) no va dubtar en demanar que fos netejat "el encaladado con que ha sido afeada una parte de la fachada de la señorial morada". Més modernament també se n'ha reclamat –infructuosament– l'eliminació del cablejat elèctric i d'un permòdol que el perjudica estèticament de forma molt greu. |
| − | A la mort del marquès la casa-palau va passar a mans de Damián de Oriol Amigo de Íbero (1889 – |
+ | A la mort del marquès la casa-palau va passar a mans de [[Damián de Oriol Amigo de Íbero]] (1889 – 1968), tercer marquès de Santa Coloma, i nebot de Dª Teresa Montagut i d'Oriol (†25/6/1926).<ref>Heraldo de Tortosa de 02/7/1926.</ref> El 1969 va ser adquirit per la Diputació de Tarragona –que com s'ha dit el va reobrar– i des de llavors se'l coneix amb el nom de palau Oriol. |
== Notes i referències == |
== Notes i referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
| + | |||
[[Categoria:Edificis de Tortosa]] |
[[Categoria:Edificis de Tortosa]] |
||
[[Categoria:Arquitectura]] |
[[Categoria:Arquitectura]] |
||
Revisió de 12:08, 28 març 2021
El Palau Oriol és un edifici històric del segle XV de Tortosa.
És l'antic palau dels Marco i va ser propietat dels marquesos de Bellet. Situat al costat del Palau Despuig –al que des de 2012 torna a estar connectat– ocupa un solar de poc més de 200 metres quadrats.
Va acollir l'Escola d'Arts i Oficis del 1974 al 1994 i des de llavors és la seu del Conservatori de Música que s'hi traslladà des de l'edifici del Banc d'Espanya.
L'edifici és un dels protagonistes d'una fotografia del carrer de la Rosa inundat arran de l'històric desbordament del riu Ebre del 23 d'octubre del 1907.[1]
Descripció i història[]
La seua façana d'uns 15 metres d'ample té una portalada d'arc de mig punt, adovellat, i finestrals rectangulars. La part superior ve caracteritzada per una galeria de cinc arcs rebaixats i un petit ràfec o barcacana. Des del pati interior parteix l'escala, coberta, i molt restaurada. Únicament la part baixa correspon a la construcció original amb el seu pou de pedra. L'actuació feta per la Diputació (1971-1974) a més a més de modificar la galeria superior hi va afegir elements de l'antic palau dels Purroy del carrer Mercaders[2] que va ensorrar-se el 1973. El Palau Oriol conserva també embigats policroms amb representacions heràldiques.
L'edifici va ser la primera seu de l'Audiència de lo Criminal, el 1882; el 1890 va convertir-se en la seu d'un Casino,[3] el Círcol Mercantil i Agrícola.[4] La seua singularitat sempre ha estat motiu de consideració; així per exemple Heraldo de Tortosa (22/8/1928; pàgina 3) no va dubtar en demanar que fos netejat "el encaladado con que ha sido afeada una parte de la fachada de la señorial morada". Més modernament també se n'ha reclamat –infructuosament– l'eliminació del cablejat elèctric i d'un permòdol que el perjudica estèticament de forma molt greu.
A la mort del marquès la casa-palau va passar a mans de Damián de Oriol Amigo de Íbero (1889 – 1968), tercer marquès de Santa Coloma, i nebot de Dª Teresa Montagut i d'Oriol (†25/6/1926).[5] El 1969 va ser adquirit per la Diputació de Tarragona –que com s'ha dit el va reobrar– i des de llavors se'l coneix amb el nom de palau Oriol.
Notes i referències[]
- ↑ Aquesta fotografia de Francesc Mestre està feta des de la casa dels marquesos de la Roca -després de Diego de León- i va ocupar la portada del número 231 de La Ilustració Catalana (Barcelona, 03/11/1907). Vegeu també les pàgines 14 i 15 del mateix número i les pàgines 7 i 8 del número 233 de 17/11/1907.
- ↑ D'altres elements del palau dels Purroy van anar a parar al bar del Parador de Turisme i tres caps de biga són al Museu de Tortosa.
- ↑ Correo de Tortosa de 25/02/1890.
- ↑ Heraldo de 04/12/1935.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 02/7/1926.