mCap resum de modificació |
|||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
El 1868 al pis principal s'hi va instal·lar el ''Centro Dertosense'' o Casino de Tortosa que hi recrearia uns salons neoàrabs desapareguts anys després. Des de llavors i per aquest motiu l'edifici va rebre el sobrenom de "la Alhambra". |
El 1868 al pis principal s'hi va instal·lar el ''Centro Dertosense'' o Casino de Tortosa que hi recrearia uns salons neoàrabs desapareguts anys després. Des de llavors i per aquest motiu l'edifici va rebre el sobrenom de "la Alhambra". |
||
| − | La comtessa de Vallcabra, ''María Pilar Altarriba y Azcón'' (1788-30/3/1872), va fer-ne donació per a després de la seva mort al seu fill Ramon Sabater Altarriba, marquès de Capmany, veí de Girona, que mor el 22 de gener de 1875. El 1876 la finca passà al seu fill fins que l'abril de 1880 n'adquireix la propietat Antoni Oliveres Generès.<ref>Segons F. Mestre per llavors Antoni Oliveres va fer-ne ('"Destrucció de les barbades"; ''Contalles crepusculars tortosines'') restaurar la barbada o barbacana.</ref> Després de la mor de la seua muller, Teresa Franquet Ferreres,<ref>†04/03/1915 als 71 anys ([[El Restaurador]] de 09/3/1915). Era la mare, entre altres, de [[Pedro Blasi i Franquet|Pedro Blasi Franquet]], director del [[Banc de Tortosa]].</ref> el seu fill, el també oftalmòleg Antoni Oliveres Franquet, esdevé el nou propietari. L'esposa d'aquest, Cecília Pallarès Delsors, mor el 18 de maig de 1963 als 81 anys<ref>[[La Veu del Baix Ebre|LVBE]] de 21/05/1963.</ref> i dels seus hereus l'adquireix, el maig del 1967, [[José Celma Prieto]] que el consolida sobre plànols de l'arquitecte [[Federico Llorca Mestre]], convertint-lo en despatx de ''Seguros Metrópolis''. A finals de l'any [[2017]] però va quedar sense activitat i poc després se posava a la venda. |
+ | La comtessa de Vallcabra, ''María Pilar Altarriba y Azcón'' (1788-30/3/1872), va fer-ne donació per a després de la seva mort al seu fill Ramon Sabater Altarriba, marquès de Capmany, veí de Girona, que mor el 22 de gener de 1875. El 1876 la finca passà al seu fill fins que l'abril de 1880 n'adquireix la propietat Antoni Oliveres Generès.<ref>Segons F. Mestre per llavors Antoni Oliveres va fer-ne ('"Destrucció de les barbades"; ''Contalles crepusculars tortosines'') restaurar la barbada o barbacana.</ref> Després de la mor de la seua muller, Teresa Franquet Ferreres,<ref>†04/03/1915 als 71 anys ([[El Restaurador]] de 09/3/1915). Era la mare, entre altres, de [[Pedro Blasi i Franquet|Pedro Blasi Franquet]], director del [[Banc de Tortosa]].</ref> el seu fill, el també oftalmòleg Antoni Oliveres Franquet, esdevé el nou propietari. L'esposa d'aquest, Cecília Pallarès Delsors, mor el 18 de maig de 1963 als 81 anys<ref>[[La Veu del Baix Ebre|LVBE]] de 21/05/1963.</ref> i dels seus hereus l'adquireix, el maig del 1967, [[José Celma Prieto]] que el consolida sobre plànols de l'arquitecte [[Federico Llorca Mestre]], convertint-lo en despatx de ''Seguros Metrópolis''. A finals de l'any [[2017]] però va quedar sense activitat i poc després se posava a la venda. El novembre de [[2021]] la [[Diputació de Tarragona]] reservava una partida d'un milió d'euros al pressupost del 2022 per a l'adquisició de l'edifici que inicia així una nova etapa. |
Als baixos d'aquest palau hi va haver la farmàcia de l'[[Gerard Vergés Zaragoza|avi]] i del pare de [[Gerard Vergés i Príncep|Gerard Vergés]]. El 1906 s'hi instal·là a la planta superior el primer saló de cinema de caràcter estable promogut pel comerciant Francesc Martí (1906). Prèviament hi havia tingut l'estudi -1881- el fotògraf [[Bonaventura Masdeu Casanova|Buenaventura Masdeu Casanova]].<ref>''Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902)''. [[Josep Bayerri i Raga]]. Cooperativa Gràfica Dertosense; Tortosa, 1996. ISBN: 84-86302-28-5.</ref> |
Als baixos d'aquest palau hi va haver la farmàcia de l'[[Gerard Vergés Zaragoza|avi]] i del pare de [[Gerard Vergés i Príncep|Gerard Vergés]]. El 1906 s'hi instal·là a la planta superior el primer saló de cinema de caràcter estable promogut pel comerciant Francesc Martí (1906). Prèviament hi havia tingut l'estudi -1881- el fotògraf [[Bonaventura Masdeu Casanova|Buenaventura Masdeu Casanova]].<ref>''Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902)''. [[Josep Bayerri i Raga]]. Cooperativa Gràfica Dertosense; Tortosa, 1996. ISBN: 84-86302-28-5.</ref> |
||
Revisió del 09:31, 26 nov 2021
El Palau Capmany és un edifici històric de Tortosa.
És l'antic palau dels comtes de Vallcabra i dels marquesos de Capmany, terratinents.[1]
Amb façana principal al carrer de la Rosa, on ha ostentat i ostenta el número tres, ocupa un solar de 551 metres quadrats.
Descripció i història
La seua façana encoixinada d'uns 26 metres d'ample data del segle XVII-XVIII. Té un portal d'arc de mig punt de grans dimensions, grans finestrals rectangulars i una galeria superior de 15 finestres, coronada per un ràfec de 22 cassetons de fusta treballada, únic a la ciutat. A l'interior hi ha un vestíbul que a través d'una reixa[2] permet accedir a un pati,[3] amb arrambadors ceràmics i una font central. A més a més des de la primera planta interior del palau hi dóna un interessant mirador.
Saló del Centro Dertosense-Casino de Tortosa.
El 1868 al pis principal s'hi va instal·lar el Centro Dertosense o Casino de Tortosa que hi recrearia uns salons neoàrabs desapareguts anys després. Des de llavors i per aquest motiu l'edifici va rebre el sobrenom de "la Alhambra".
La comtessa de Vallcabra, María Pilar Altarriba y Azcón (1788-30/3/1872), va fer-ne donació per a després de la seva mort al seu fill Ramon Sabater Altarriba, marquès de Capmany, veí de Girona, que mor el 22 de gener de 1875. El 1876 la finca passà al seu fill fins que l'abril de 1880 n'adquireix la propietat Antoni Oliveres Generès.[4] Després de la mor de la seua muller, Teresa Franquet Ferreres,[5] el seu fill, el també oftalmòleg Antoni Oliveres Franquet, esdevé el nou propietari. L'esposa d'aquest, Cecília Pallarès Delsors, mor el 18 de maig de 1963 als 81 anys[6] i dels seus hereus l'adquireix, el maig del 1967, José Celma Prieto que el consolida sobre plànols de l'arquitecte Federico Llorca Mestre, convertint-lo en despatx de Seguros Metrópolis. A finals de l'any 2017 però va quedar sense activitat i poc després se posava a la venda. El novembre de 2021 la Diputació de Tarragona reservava una partida d'un milió d'euros al pressupost del 2022 per a l'adquisició de l'edifici que inicia així una nova etapa.
Als baixos d'aquest palau hi va haver la farmàcia de l'avi i del pare de Gerard Vergés. El 1906 s'hi instal·là a la planta superior el primer saló de cinema de caràcter estable promogut pel comerciant Francesc Martí (1906). Prèviament hi havia tingut l'estudi -1881- el fotògraf Buenaventura Masdeu Casanova.[7]
Vora aquest edifici, pròxim a la Catedral de Tortosa, hi ha els palaus Oriol i Despuig però ja han desaparegut les cases-palau dels marquesos de la Roca (1938) o la dels Riu –després dels marquesos de Tamarit– (novembre de 1908).
Notes i referències
- ↑ La Verdad de 10/11/1885: "La Gaceta publica el Real decreto suprimiendo los títulos de Marqués de Capmany y Conde de Vallcabra, títulos que correspondian á una familia muy conocida en esta ciudad, por haber habitado mucho tiempo entre nosotros, y poseer fincas por valor de muchos miles de duros." Aclarir que més endavant –almenys des del 1902– va instar-se la rehabilitació d'aquests títols.
- ↑ Com les reixes del Passatge Franquet és obra de la nissaga dels Vericat ("La primera fundició de ferro"; Contalles crepusculars tortosines de F. Mestre i Noé).
- ↑ Aquest pati té 33 metres quadrats.
- ↑ Segons F. Mestre per llavors Antoni Oliveres va fer-ne ('"Destrucció de les barbades"; Contalles crepusculars tortosines) restaurar la barbada o barbacana.
- ↑ †04/03/1915 als 71 anys (El Restaurador de 09/3/1915). Era la mare, entre altres, de Pedro Blasi Franquet, director del Banc de Tortosa.
- ↑ LVBE de 21/05/1963.
- ↑ Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875-1902). Josep Bayerri i Raga. Cooperativa Gràfica Dertosense; Tortosa, 1996. ISBN: 84-86302-28-5.