El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa (Tortosa, 18 de maig de 1869), va ser un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federals de Catalunya, València, l'Aragó i les Balears per tal de federar els antics regnes de la Corona d'Aragó com a base d'una confederació ibèrica. Va posar en marxa un "poder català" polític de base, semblant, en certa manera, al que anys després, i, partint d'altres supòsits, representarien els projectes d'Acció Catalanista i d'Estat Català.
La signatura del Pacte de Tortosa és la primera expressió pràctica del federalisme pactista. Al costat dels dirigents territorials hi destaquen Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé.
El 19 de setembre de 1869 la plaça del Rastre va ser l'escenari d'un gran míting republicà. Les cròniques expliquen que van sentir-se discursos del general Pierrad, de Josep Cristòfol Sorní, de Juan Domingo Ocón i de l'alcalde de Tortosa, Manel Bes i Hédiger. Durant l'acte va proclamar-se el Pacte Federal de Tortosa, signat quatre mesos abans.
Tres dies després, el 22 de setembre, el governador militar, obeint instruccions superiors, va empresonar el general Blas Pierrad (1813-1872) al castell de la Suda, i el poble tortosí va estar a punt d'amotinar-se. L'endemà, el governador militar va donar compte a Madrid de l'actitud dels republicans tortosins. Els milicians van ser desarmats i es va dissoldre l'Ajuntament.
Ja a l'octubre, l'ex-alcalde Bes va sublevar una partida de federals per la rodalia de Tortosa. Però el moviment no va tindre prou força, una situació que va obligar Bes a fugir a França.
En ser instaurada la Primera República Espanyola (1873), a Barcelona es va intentar repetidament proclamar l'Estat Català, o una República Catalana, dins la República Federal Espanyola o Ibèrica.
Vegeu també[]
Enllaços externs[]
- Blog La Marfanta (IX/2007)